EUROPA ANY 1930:
PENSMENT I PRÀCTIQUES.
EFERVECENCIA DEL PENSAMENT
ÉDOUARD CLEPARÈDE.
Psychologie de l'enfant et pédagogie expérimentale, 1909
L’éducation fonctionnelle, 1931
Institut des Sciences de l'Éducation
Jean-Jacques Rousseau, 1912 (Genève)
La inteligencia és una necessitat biològica que s’ha d’aprendre. Capacitat de resoldre amb el pensament, buscar solucions a problemes nous.
Psicòleg coneixement científic de l'infant o educand.
Ciència condicionant de l'educació (saber el seu entorn social,...).
Psicopedagog : coneixement i principis d’intervenció, va més enllà de conèixer a l’infant.
El seu principal camp d’acció ha estat el desenvolupament de la psicopedagogia.
Se’l pot considerar com n divulgador i sistematitzador de les modernes ciències de l’educació
Els seus principis han originat una teoria funcional de l’educació que es tradueix a la pràctica en l’activitat escolar basada en les necessitats de l’infant.
HENRI WALLON
Filòsof, metge, escriptor, polític, dir. École Hauts Études
De l'acte a la pensée, 1942
Les origines de la pensée chez l'enfant, 1945
La consciència es construeix socialment, és intel·ligència criada en l'afectivitat
L'humà ser biològic i social, sense dualisme.
S'ha d'estudiar amb visió integral, no fragmentada.
Estadis de maduració
Impulsiu: motriu reflex
Emocional: simbiosi amb l'entorn
Sensorial-motor: interaccó amb objectes i espai
Projectiu i executant
Personalisme. Consciència del jo
Personalitat polivalent
Adolescència, en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors
Investigà els aspectes genètics de la conducta estudiant el desenvolupament dels infants, amb idees i conclusions divergents en relació amb Piaget.
Tingué una intervenció decisiva en el Projecte Langevin-Wallo, projecte que, en línia de d’humanisme occidental amb influències marxistes, intentava fer efectiva la igualtat d’oportunitats per a l’accés a tots els graus de l’ensenyament, però que, gestat durant l’època de la resistència francesa enfront els nazis, no es va poder aprovar un cop acabada la segona guerra mundial per l’oposició dels partits polítics conservadors.
LEV SEMIANOVITX VIGOTSKI
Jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic
Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors.
Pensament i llenguatge, 1934
El desenvolupament humà és possible per interacció social.
La consciència és construcció social.
El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment.
Intercanvis socials amb símbols i signes (distingir).
Llei: doble processos interpsicològics i intrapsicològics
Constructivisme.
En pedagogia, es denomina constructivisme a un corrent que afirma que el coneixement de totes les coses és un procés mental de l'indivisu, que es desenvolupa de manera interna conforme l'individu obté la informació i interactua amb el seu entorn.
Zona de desenvolupament pròxim. Aquells coneixements que estan més a prop del que ja té adquirit.
La zona de desenvolupament pròxim es refereix la diferència entre que un infant és capaç de fer, amb l’ajuda d’un adult, i el que és capaç de fer tot sol. La idea d’assistir i assessorar, l’aprenentatge és el que es coneix com a andamiatge.
Quan un nen treballa sol en un problema o tasca, s’anomena nivell de desenvolupament real. El nivell de desenvolupament potencial es refereix al que són capaços de dur a terme quan un adult, persona que té més experiència que ells, els condueix o ajuda.
També ens presenta un procés anomenat interiorització, que descriu com les activitats socials dels nens es desenvolupen per convertir-se en activitats mentals. Quan els nens parlen i participen amb els seus pares, professors, i semblants, comencen a interioritzar i a processar nova informació.
Precursor de la Neuropsicologia (la va seguir A. Luria; avui A. Damasio)
Constructor de la psicologia científica: finalitat la construcció de la nova societat.
JEAN PIAGET
Biòleg, filòsof, dedicat a la psicogenètica
Dir. Institut Jean-Jacques Rousseau
La représentation du monde chez l'enfant, 1921
Le jugement moral chez l'enfant, 1934
Introduction à l'épistémologie génétique, 1950
Psychologie et pédagogie, 1069
Lògica de l'acció prèvia al llenguatge
Interrelació amb el mitjà per asimilació-acomodació
- · Assimilació: consisteix en la incorporació d’elements externs a l’estructura mental de la persona.
- · Acomodació: és la reorganització dels elements de l’estrutura, després que s’hagi produït una assimilació.
Introducció de l'EPISTEMOLOGIA GENÈTICA
Estadis evolutius
- Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundàdies, terciàries
De 0 a 2 anys aproximadament: intel·ligència pràctica, sense presentació mental i sense llenguatge; és a dir, a través del moviment, de les percepcions i les accions sobre l’entorn.
L’infant pot descobrir, en un pla sensorial i motor, propietats de les coses.
Adquireix la noció de permanència d’objecte.
Formalització dels esquemes.
- Preoperatori: joc simbòlic
De 2 a 7 anys aproximadament: intel·ligència verbal o intuïtiva, amb representació mental, que es recolza en esquemes mentals i en un sistema de conceptes.
La seva funció simbòlica es manifesta a través de la imitació diferida, de la imatge mental, del joc simbòlic, del dibuix, i finalment, es consolida amb el llenguatge.
Dins del seu pensament màgic i, encara, egocèntric pot associar fenòmens o situacions amb relacions lògiques de causa-efecte.
Com que ha adquirit el llenguatge, pot pensar l’efecte de les seves possibles accions sense necessitat de dur-les a terme; i també pot distanciar-se de situacions o problemes immediats i pensar-los en un altre moment.
- Operacions concretes: observació, causalitat, ordenació.
De 7 a 12 anys aproximadament: surt de l’egocentrisme i això li permet tenir un pensament més objectiu i raonar d’una manera més lògica.
Pot fer operacions, però sempre deferides a una realitat concreta, a ”objectes” concrets. Aquestes operacions poden ser simples (classificar, seriar, comptar) o més complexes , com les espaciotemporals (referides a espai, temps, moviment, casualitat, geometria,etc).
- Operacions formals: generalització, conceptualització.
De 12 a 16 anys aproximadament: és el nivell més teòric i abstracte a què pot arribar el pensament i /o raonament.
L’adolescent pot efectuar operacions formals de caràcter hipoteticoeducatiu (verificació empírica de les hipòtesi) i conceptualitzar-ne els resultats.
Gràcies a un ús dels conceptes més precís i formal, i al domini de les operacions sobre la realitat concreta, pot fer hipòtesi i raonar, no només sobre les coses reals, sinó també sobre les coses possibles.
Centre International d'Épistémologie Génétique
EDUARD SPRANGER
Filòsof, psicòleg, pedagog alemany
després del desastre de la guerra 1914-1918)
Kultur und Erziehung. Gesammelte pädagogische
Aufsätze, 1919. [Cultura i educació: teòrica i temàtica]
dimensió espiritual de la naturalesa humana
Relació entre escola i cultura
La pedagogia ha de ser humanística
Ciències de la natura: expliquen fenòmens
Ciències de l'esperit: per comprendre vivències
Pedagogia de la cultura
L'educació a través de la cultura aconsegueix
La identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió
Teoria de la personalitat (1914) segons valors/interessos. Tipus: teòric, utilitari, estètic, social, polític, religiós.
A Catalunya arriba el seu pensament a través de: Joaquin Xirau
Roura-Parella que va seguir cursos de Spranger a Berlin.
Establí una relació escola-cultura i considerava que la clau de la formació rau en l’ensenyament de les disciplines humanístiques.
Segons Spranger, el principi fonamental de l’educador ha de ser el respecte als valors humans.
RUDOLF STEINER
Escoles Waldorf
Antroposofia
Educació estètica. creació artística
Relats mítics, simbòlics, màgics
Contemplació de la natura
Cap pressa per als aprenentatges
Classe principal, dues hores, no més
Taller, art, hort...molt joc motriu a la natura
Eurítmia, instrument musical
Rituals interioritzadors, calmosos
Defugen la música enregistrada, els ordinadors
Steiner vaproposar una forma d’individualisme ètic, al qual després va afegir un component més explícitament espiritual. Va derivar en la seva visió epistemològica del món de Johan Wolfgang von Goethe, segons la qual el pensament és un òrgan de percepció de la matixa manera que l’ull o l’oïda. De la mateixa manera que l’ull percep colors i l’oïda sons, així el pensament percep idees.
Una de les definicions que Steiner fa de la seva filosofia és la següent:
<<L’antroposofia és un camí de coneixemnt que voldria conduir l’espiritual en l’home a l’espiritual en l’univers. Poden ser antropòsofs que sentin determinades qüestions sobre l’essència de l’home i del món com una necessitat tan vital com la que se sent auqn tenim gana i set>>
GEORG KERSCHENSTEINER (MÜNCHEN)
Professor matemàtiques i física, dr. en ciències
Begriff der Arbeitsschule, 1912. Escola del Treball
Theorie der Bildung, 1926. Teoria de la formació
Educació espiritual i amb sentit; cultura personal
Educació social, Educació cívica/treball
l'educador ha de transmetre emoció
Direcció d'una escola del treball per a adolescents,
joves aprenents.
La Formacio Professional ha seguit tenint una gran importància a Deutschland.
El Dr. Mira i López va introduir l'orientació professional a l'Escola del Treball (1919) de la Mancomunitat de Catalunya.
Influenciat per Pestalozzi i Dewey, propugnava l’escola del treball que per mitjà de l’activitat física i mental desenvolupa la personalitat i facilita la sociabilització de l’alumne, per tal de superar el verbalisme i el memorisme de l’escola tradicional.
ANTON S. MAKARENKO
Professor
Centre per a delinqüent juvenils, orfes.
El poema pedagògic, 1926
Les banderes a les torres
Granja Gorki, 1921
Producció i treball cooperatiu.
Gestió del dia dia pels propis joves.
Impacte emocional d'una pallisa
en un context d'acceptació dels joves interns
que van canviar radicalment el seu comportament.
Va comprendre que per educar no només li feia falta tenir uns grans coneixements i ser un bon professor, sinó també comprendre les peculiaritats de la vida de cada estudiant, tenir en compte les seves característiques personals per poder influir en ells.
CÉLESTIN FREINET ET ÉLISE
Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals:
Text lliure, llibre de la vida, imprempta escolar,
Fotografia i cinema, ràdio i electròfon,
Màquines d’instrucció,
Pla de treball setmanal, correspondència escolar,
Els mètodes naturals, biblioteca de treball,
Fitxers de treball individual.
Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial.És el model que encara estem cercant per incorporar internet... i ja el teniem.
Ideà una pedagogia rigorosa basada en tècniques innovadores: pla de treball, producció de textos lliures, impressió, individualització de la feina, enquestes i conferències, tallers d’expressió-creació, correspondència entre escoles, educció corporal, reunions cooperatives... va experimentar la seva concepció pedagògica mitjançant la fundació d’una escola Vence. Élise Freinet, la seva esposa, és la iniciadora de l’art infantil.
Al mestre li cal actitud investigadora.
La renovació pedagògica es va fer amb la pràctica reflexionada personalment, analitzada amb col·legues, també estudiant les aportacions dels investigadors (Pedagogia experiemental: Lay, Meumann, Buyse).
Hi ha d'haver investigadors però cal que, sobre una realitat concreta, cada mestre tingui actitud investigadora davant de cada alumne per ajudar-lo a superar dificultats en l'aprenentatge. La pedagogia té una part empírica.
L’infant salvatge
El dr. Itard que programa la seva intervenció amb l'infant salvatge per a desenvolupar socialització i llenguatge és un clar exemple, molt ben interpretat pel mateix Truffaut director del film L'Enfant sauvage.
Observant aquesta part del vídeo de l’Infant Salvatge, puc arribar a la conclusió de que tot ésser humà és social. Aquest nen es va criar a l’aire lliure, a un bosc amb una camada de llops, els llops són uns animals bastant sociables ja que sempre estan en família.
Quan el nen arriba a casa d’aquest doctor, és salvatge, no es sap comportar, ni comunicar ni relacionar-se amb altres humans, però poc a poc el doctor l’ajuda a introduir-se en aquest món, en uns quants mesos ha aconseguit que el nen es relacioni, que aprengui certes conductes com per exemple, menjar correctament del plat, aprèn els noms de certs objectes i els porta quan se’ls demana.
La part que més ma emocionat o ma fet pensar, a sigut quan el doctor fa una proba al nen per veure si sap si ho està fent bé i si te sentiments en front això, fa l’exercici bé però el doctor li diu que està malament i que el tancarà a l’habitació fosca, i és quan el nen es revela i podem veure que sap perfectament que allò que ha fet estava bé i veu que és una injustícia que el castiguin.
Ell s’escapa perquè troba a faltar veure l’aigua del riu i veure les estrelles com ho feia abans, però torna a casa del doctor, perquè com tots sabem, som essers social que necessitem a persones com nosaltres per relacionar-nos, socialitzar-nos i desenvolupar-nos correctament.
