jueves, 25 de noviembre de 2010

Tema 7 segona part


PEDAGOGIA NARRATIVA. D'HOMER A TOLSTOI:
KIERAN EGAN

Professor de ciències i d'educació                        
Imagination in teaching and learning: ages 8 to 15, 1989
The Educated Mind: How Cognitive Tools Shape Our Understanding, 1997 Mentes educadas (Paidós)Introduir les narracions en l'ensenyament de les ciències.

La seva teoria:
Les aportacions que realitza aquest autor procedeixen fundamentalment de la pràctica psicològica i dels estudis que l’antropologia cultural ha realitzat sobre les formes de compressió dels pobles àgrafs.

Kieran Egan critica els principis en que es basa la didàctica en l’escola primària, segons la qual els nens només aprenen si es procedeix d’allò concret a allò abstracte, del conegut al desconegut, del senzill al complex, i de la manipulació a la conceptualització simbòlica. Aquests plantejaments obliden les eines fonamentals amb les que conten els nens per atribuir significats a la seva experiència i a la nova informació que reben: la imaginació i la fantasia.

Actualment la majoria d’autors afirmen que els nens aprenen a partir del que ja saben. Per tant, quan els nens arriben a classe, són capaços de produir imatges mentals i coneixen a la perfecció uns coneixements abstractes com són el bé i el mal, la veritat i la mentida, etc. Tant aquestes imatges mentals com els seus coneixements abstractes permeten que el petit a la seva imaginació els animals parlin, tot i saber que realment això no és així.
Per aquest fet no podem afirmar que els petits aprenen d’allò concret a allò abstracte, ja que utilitzen aquestes eines per aprendre sobre coses que passen al seu voltant i de la seva experiència.

Tres velles idees: socialització (Homer), veritat (Platon), Naturalisme (Rousseau) i una idea nova: recapitulació (Vigostski)

Kieran Egan pensa que les tres idees velles no es poden fer conjuntament, que són oposades o contradictòries, però jo penso tot el contrari, les tres idees poden ser complementaries unes de les altres, ja que totes tres són necessàries a l’educació i es segueixen les unes a les altres.

Comprensió al llarg de la vida:
mítica
romàntica
filosòfica
irònica i somàtica

LA CIUTAT EDUCADORA. EDGAR FAURE I UNESCO
Appendre à être/Learning to be/Aprendre a ser, 1973

Revisió molt mesurada del passat de l'educació a escala Terra.
Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia.
Televisió, telecomunicacions, ordinador, anàlisi de sistemes(1973)
Humanisme científic i compromís social.
Cap a la ciutat educativa

Va ser una recapitulació de la  renovació pedagògica de l'Escola Activa i una prospectiva de l'Escola de la societat telecomunicada.

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I TECNOLOGIA DIGITAL A L'AULA
Es dóna més atenció a tecnologia que a la pedagogia.
Noves tecnologies

Vells mètodes d'ensenyar


En equipament tecnològic les escoles són les darreres.
                                                                            EDUCAT 1x1
El Projecte eduCAT1x1 té com a objectiu integrar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els centres educatius.

Aquest projecte, que es va iniciar el curs 2009-2010 en els instituts d'educació secundària, té en compte l'ús d'un ordinador portàtil per part de cada alumne o alumna i la transformació de les actuals aules en “aules digitals”, amb accés a Internet i a continguts i recursos educatius en format digital. EduCAT1x1, tot i tenir la seva pròpia estratègia, aprofita els recursos que el Ministeri d'Educació posa a disposició de les comunitats autònomes mitjançant el projecte d'àmbit estatal "Escuela 2.0".

Font:
http://www20.gencat.cat/portal/site/msi-dgac/menuitem.e045213d896fc73484276c10b0c0e1a0/?vgnextoid=641f8f93b8bea210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=641f8f93b8bea210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

L'aprenentatge de les TIC és instruccional. Massa cursos perduts; falten equips multi professionals a les escoles.
Hi ha massa interessos econòmics pel mig.

Les tecnologies de la informació i la comunicació i el gran desenvolupament que van patir durant la segona meitat del segle passat unit a un procés d'actualització contínua, s'han anat introduint en tots els àmbits de la nostra vida diària, incloent l'educatiu, i donant lloc a allò que anomenem Societat de la Informació i el Coneixement. Això ens porta a una situació inèdita dins la qual la revolució de les tecnologies afecta directament al nucli dels processos educatius.

Aspectes positius en les noves aportacions tecnològiques en el camp educatiu:
  • Infinitat de recursos educatius.
  • L'alumne s'implica activament, aprendre interactivament és motivador i enriquidor.
  • Autoregulació: l'alumne pot veure la seva pròpia puntuació i millorar-la (assaig/error=aprenentatge)
  • Visualització de la teoria en exemples pràctics, crec que el que es veu es compren i memoritza millor.
  • Accessibilitat per les zones rurals
  • Accessibilitat pels disminuïts
  • La immediatesa en la comunicació i l'accés als continguts
  • Ofereix una formació continuada pels adults amb la formació a distància, pels horaris o distàncies no sempre es pot seguir estudiant a no ser que sigui gràcies a aquestes noves tecnologies
  • El llibre digital possiblement resultarà més econòmic que els llibres de paper.
Aspectes negatius:
  • Problemes de infraestructures de connectivitat (la xarxa no arriba a tot arreu ni funciona a tot arreu correctament).
  • Insuficient garantia en fiabilitat de les fonts informatives.
  • Pobre oferta editorial i falsa creació de continguts (simple escanejat del que ja existeix).
  • Degut al punt anterior: desmotivació de l'alumnat.
  • Excés d'informació i d’estímuls.
  • Mals usos: excés de distraccions, copiar continguts sense treballar-los, etc...
  • Perill d’addicció als dispositius i a Internet.
  • Perill d'aïllament, Internet pot ampliar-nos el món o pot fer que ens hi tanquem.
  • Molts dispositius estan contínuament connectats, per la qual cosa podem perdre privacitat.


sábado, 6 de noviembre de 2010

Tema 7: ALTERNATIVES EN EDUCACIÓ COM A RESPOSTA AL CANVI SOCIAL


En una societat:
Tecnològica
D’informació digital
De masses i consum
Diversitat cultural i de sentit.

ALDEA GLOBAL I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

MARSHALL MACLUHAN: "El  mitjà és el missatge"
El mitjà és el missatge

Amb la famosa frase 'El mitjà és el missatge' (The Medium is The Message), pretén qüestionar el que solem entendre per mitjà i per missatge.

Així com el mitjà és entés com una extensió del cos humà, el missatge no podria ser llavors simplement reduït a 'contingut' o 'informació', perquè d'aquesta manera exclouríem algunes de les característiques més importants dels mitjans: el seu poder per a modificar el curs i funcionament de les relacions i les activitats humanes.

El aula sin muros, 1964.
No s'aprèn tot dins l'escola. S'aprèn molt per tot arreu

McLuhan és reconegut com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans de comunicació i ha passat a la posteritat com un dels grans visionaris de la societat de la informació present i futura. Durant el final dels anys 60 i principis dels 70, McLuhan va encunyar el terme "aldea global" per a descriure la interconnectivitat humana a escala global generada pels mitjans electrònics de comunicació.

La Galaxia Gutemberg, 1969.
La impremta va fer necessària la lectura. Les escoles es van crear per a ensenyar a llegir, escriure, comptar...  

L'aldea global 1979.
La informació no té fronteres.
Al moment es rep una informació
a tot el planeta. També emocions.
Altra cosa és el coneixement.

ALDEA GLOBAL
És un terme encunyat pel filòsof canadenc Marshall McLuhan el 1967, al seu llibre The Medium is the Message (El Mitjà és el Missatge). Aquest concepte es refereix a la idea que a causa de la velocitat de les comunicacions tota la societat humana començaria a transformar-se, i es tornaria a l'estil de vida d'una aldea, això és, el progrés tecnològic faria que totes les persones del planeta començarien a conèixer-se els uns als altres i a intercomunicar-se de manera instantània.

Com paradigma d'Aldea global, McLuhan tria la televisió, un mitjà de comunicació de masses a nivell internacional, que en aquella època començava a ser via satèl·lit.

Història de la civilització.
Estats: tribal, destribalitzat, retribalitzat.


CONSTRUCCIONISME AMB ORDINADOR:
SEYMOUR PAPERT
És un pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programació Logo el 1968. És considerat un destacat científic cognitiu, matemàtic i educador.

Fets destacats

    * Aplica les teories de Piaget per a desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona como un instrument de treball intel·lectual que permet als alumnes, sobre tot als més petits, construir els seus coneixements, resolent problemes amb els micromons de la tortuga. Logo és una tecnologia que promou el pensament lògic i matemàtic. Avui es considera el Logo la primera tecnologia interactiva d'aprenentatge i de construcció del coneixement.
    * Pel seu treball amb Piaget és considerat com un dels seus més destacats deixebles.
    * Creador del "Epistemology & Learning Research Group" (Grup de Recerca sobre l'Aprenentatge i l'Epistemologia) al Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT)
    * Col·labora amb l'empresa LEGO en el desenvolupament d'una joguina programable en LOGO: "Lego Mindstorms".

Científic, matemàtic, educador. 4 anys amb Piaget (constructivisme) Mindstorms: children, computers, and powerful ideas Desafío a la mente. computadoras y educación, 1981   The connected family: bridging the digital generation gap: Volum 1
La familia conectada. Padres, hijos y computadoras, 1997

Creador el LOGO (tortuga), lenguatge de programació gràfic
matemàtic, lògic, topogràfic
Col·laborador amb LEGO programat

Proposta intel·ligent, interessant per
als infants.
Activitat personal i en equip.


ÚS EDUCATIU DELS MASS MEDIA
Aspectes positius
- Vehicular missatges informatius variats, suggestius, audiovisuals.
- El conjunt de les seves informacions resulta multicultural.
 - Permeten comparar la manera com diversos mitjans presenten la informació sobre un tema, identificant la possible disparitat i errors en la informació que proporcionen. Amb això els alumnes desenvoluparan consciència sobre els problemes de credibilitat i de perjudicis en mitjans.
 - Difonen les notícies de manera immediata.
 - Proporcionen informació sobre entorns, persones i fenòmens allunyats.
 - Desperten l'interès, la curiositat i la imaginació.
- Es pot utilitzar per desenvolupar l'observació en general, realitzar anàlisi, fomentar el pensament crític, assumir diferents perspectives o punts de vista (pensar possibles interpretacions), fomentar habilitats de producció (creativitat) ...
-Ensenya de manera pràctica el llenguatge audiovisual.
- Constitueixen un instrument de socialització de les persones (models d'actuació, valors ...). Connecten als estudiants amb la comunitat.
- Difonen la cultura en tots els seus aspectes (no és elitista)
 - entretenen.


Aspectes negatius
- Els missatges que proporcionen són generalment parcials i incomplets.
- Les empreses mediàtiques tenen grans interessos ideològics i econòmics, que es reflecteixen en els seus productes.
 - El tractament descarnat que donen a alguns temes no és educatiu.
 - Moltes vegades el contingut és d'escassa qualitat, no formatiu. Presenta opcions banals, infantilitza.
 - Promouen una actitud passiva, poc compromesa.
 - Fragmenten i dispersen l'atenció, poden bloquejar a l'usuari
 - Els seus missatges audiovisuals sedueixen als espectadors a través de les seves emocions més immediates i primitives (la sensació prima sobre la reflexió ).
 - Captiven irracionalment, de vegades conreen la violència
- Proporcionen temes comuns de conversa. i debat. Faciliten que els estudiants expressin les seves opinions i demostrin o expliquin la seva visió del món.
 - Modelen a les persones i no sempre mitjançant models desitjables (individualisme, competitivitat, satisfacció immediata dels instints ...).
 - Tendeixen a uniformar, poden destruir valors i identitats culturals.
- Transmeten una ideologia. Constitueixen un instrument de control ideològic i polític, poden alienar.
 - Ocupen temps, són adictius.

Penso que els mitjans de comunicació en certa mida no són dolents, ens ajuden i faciliten la busca d’informació, ens podem relacionar amb amics directament tan sol connectant-nos al ordinador, etc.
El problema és que tots aquest mitjans de massa són adictius, passem moltes hores davant la televisió rebent informació que moltes vegades no tenim clara ni tenim la certesa que sigui veritat. Ens creiem tot el que veiem per televisió, escoltem la ràdio o veiem a Internet, i no contrastem aquesta informació.
Tots aquests són factors que ens influeixen tant a la vida formal com a la social, deixem de banda la família per estar connectats a una xarxa social i xafardejar allò que fan altres, s’exagera l’ informació que es veu, i perdem contacte amb allò real

Tema 6: CRÍTIQUES AL MODEL ESCOLAR.


Dominant
Societats occidentals
1960-2000

Summerhill, infants en llibertat. Escola, des 1921...
ALEXANDER S. NEIL, MESTRE

Llibertat total, llevat de impedir la llibertat d'un altre. (o fer-se mal a un mateix)
Sense coaccions, llibertat d'acció. Pedagogia antiautoritària.
Principis educatius: felicitat (Rousseau), convivència (Lane), sexualitat (Reich)
Exclosa la religió. (postura radical amb la religió)
Decisions democràtiques en assemblea. (les normes es formen i organitzen conjuntament entre tots.
Defensor del poble. Tribunal.

Va ésser un pedagog escocès, el qual, després d'un breu parèntesi periodístic, començà la seua activitat docent als 31 anys.

El 1924, després d'haver treballat a Alemanya, Neill creà una comunitat terapèutica lliure, precedent de Summerhill que neix el 1927 a Leiston, a uns 100 km. al nord-est de Londres. Aquest centre es caracteritza sobretot per la llibertat que s'aconsegueix a partir de dos principis bàsics: l'autogestió i l'autocontrol.

Neill va intentar portar a la pràctica escolar les idees de Norman Lane i Wilhelm Reich.

Summerhill School
<<En la educación la única manera de proceder es colocarse al lado de los niños, lo cual significa eliminar toda forma de castigo, de temor y toda disciplina externa; quería decir también tener confianza en los niños, de modo que crecieran a su manera sin recibir presiones del exterior, excepto la del autogobierno de la comunidad. (ENS: 266).>>

LA NO-DIRECTIVITAT. Teràpia basada en el client (no el pacient).
Actitud d’escolta, és molt important, cadascú es construeix com a persona.


CARL ROGERS, psicoterapeuta
Conecta amb l’educació, s’ha d’escoltar i preguntar al nen, de forma no dirctiva.

On Becoming a person, 1961. El proceso de convertirse en persona
Autoteràpia.  Cadascú fa el seu procés. Educació: procés
Educació centrada en l'alumne: fe i confiança en l'estudiant, en les seves posibilitats, en la seva capacitat d'esforç i millora.
Aprenentatge vivencial o significatiu (interès, responsabilitat, creativitat). No pot ser igual per a tots.
La relació professor-alumne, tan important.
S'ha de viure de manera plena autoconscient

...tendencia a avanzar en la dirección de la propia madurez. En un ambiente psicológico adecuado, esta tendencia puede expresarse libremente... se pone de manifiesto en la capacidad del individuo para comprender aquellos aspectos de su vida y de sí mismo que le provocan dolor o insatisfacción. (PCP: 42).

Carl Rogers fou un psicòleg clínic estatunidenc, un dels teòrics més rellevants de la no-directivitat.

Formulà la teoria sobre la "teràpia centrada en el client". Al seu entendre, el paper del psicòleg ha de ser passiu, permissiu i d'acceptació.

Proposà una educació humanística basada en l'experiència vital de l'alumne, l'objectiu de la qual és l'aprenentatge significatiu o experiencial.

LA PEDAGOGIA INSTITUCIONAL

La pedagogia institucional impulsada a França (Vázquez y Oury, 1971) va néixer de la tradició
freinetiana i proposava la teràpia de grup i el socioanàlisi; en aquesta línea de treball el significat del que succeeix a l’aula i en el centre educatiu només es pot comprendre quan es té en compte la seva dimensió institucional ja que l’inconscient del grup es manifesta en la seva organització, en el seu funcionament; van desenvolupar instruments d’“autogestió pedagògica” com per exemple les assemblees de classe. Vázquez y Oury: “es la estructura vertical lo que se pone en tela de juicio”.

M. LOBROT, G. LAPASSADE, R. LOUREAU, 1965

    * perspectiva sociopolítica

Projecte Educatiu: qui som? què volem?
Autogestió. Participació i assemblea per a decidir.

Cada escola ha de ser ella mateixa, trets d’identitat, volem que l’escola sigui competitiva. Projecte educatiu. Observació dia a dia.

 L’aportació de M. Lobrot (1966) rau en el concepte de la autogestió pedagògica; en aquesta, els alumnes han de definir i gestionar la seva formació, les seves relacions internes, forma de vida, etc; la formació fins ara supervisada pel professor passa a ser responsabilitat del grup en el que cada participant parteix de si mateix i dona suport a l’altre. El professor ha d’establir una relació de persona a persona, convertint-se en un “facilitador” que allibera la motivació natural a vegades amagada amb una atenció empàtica per apreciar com es presenta el procés d’aprenentatge de l’alumne.



F. OURY, A VÀSQUEZ, 1967

    * orientació psicoterapèutica

Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció
Anàlisi institucional, anàlisi de la relació educativa
Aquellos que pretenden formar "seres" i no "seres para" provocan un legítimo escándalo: son tan peligrosos para el orden social como para el equilibrio colectivo de los individuos. (HPSXX: 224).

LA DESESCOLARITZACIÓ. LA MORT DE L'ESCOLA.

M. MACLUHAN: EL AULA SIN MUROS, 1964

Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura
L'escola era per a La Galaxia Gutemberg, 1969 : la impremta

IVAN ILLICH: LA SOCIEDAD DESESCOLARIZADA, 1971

La rigidesa de l'escola és inoperant. recuperar la convivencialitat. Bancs de dades d'informació (tecnologia).
El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola. Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció i formació.

L'educació universal a través de l'escolarització no és factible.

Penso que tothom té dret a aprendre, i no és just que només es pugui aprendre només a les escoles. Molta gent no està escolaritzada arreu del món, hi hauria de ver diverses maneres “d’anar a l’escola”, no només al centre específic sinó que els nens poguessin fer classe a casa o altres llocs.

EVERETT REIMER: La escuela ha muerto, 1974

L'escola actual atempta contra al salut mental, ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial de docents.

PAUL GOODMAN:  La desescolarización obligatoria. 1973.
Educació sí, a l’escola i a tota la ciutat diàleg i convivència.




Estic d’acord amb la pedagogia que presenten aquests autors. Tots els nens van a l’escola amb un horari molt rígid, passen 6 hores asseguts en cadires, en silenci i el treball sempre és guiat i amb un temps determinat.
Penso que no cal estar les 6 hores dins d’una aula, quiet, i escoltant el temari que dona el professor, penso que és molt important el treball personal de cadascú i que s’ha de respectar i tenir en compte la capacitat de l’alumne que es té al davant.
Moltes vegades es donen temes molt teòrics que es podrien posar a la pràctica fent sortides, de tal manera que no només s’aprendria la teoria sinó que també la pràctica.


L'ESCOLA: APARELL DE REPRODUCCIÓ SOCIAL

P. BOURDIEU I J.C. PASSERON:

La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza, 1970.
Tota acció pedagògica (AP) es objetivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrari (AuP), de una arbitrarietad.
El treball pedagògic (TP), inculcació,  produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu campus.

CH. BAUDELOT I B. ESTABLET:

La escuela capitalista en Francia, 1971.  És un estudi de caràcter empíric sobre educació i treball.
L'escola no unifica. El nivell d'instrucció no depèn de la capacitat . La taxa d'escolarització correspon a la classe social. L'organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica)
Xarxes escolars: PP primària-professional i SS secundària-superior.

L'EDUCACIÓ  PERSONALITZADORA

EMMANUEL MUNIER:
Manifeste du service du personnalisme, 1936
Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós)
Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el dsenvolupa- ment creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament.
L'educació: inducció externa per família i la comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal.
L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.

LOURENZO MILANI,

Capellà rector de Barbiana ésdevé un educador social. Carta a una mestra, 1967 denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un enseymanet funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar locs rellevants a la societat.

L'EDUCACIÓ  PERSONALITZADORA

PAULO FREIRE:

La educación com a práctica de la llibertad, 1967.
Pedagogia del oprimido, 1970.
Dir la paraula és crear el món. Donar la paraula als oprimits.
Analfabets sí, però amb cultura. Cercles de cultura amb educador.
Alfabetització concientitzadora, (no ideologitzadora, no doctrinària)
Sortir de la consciència ingènua: reforma interior i transformació social. La modernitat i els mitjans de masses: consciència ingènua.
La consciència crítica  i  el diàleg per transformar el món.

Les persones aprenen mitjançant el diàleg (influït per Sòcrates) i en aquest diàleg els aprenents poden recobrar la seva dignitat, ja que comparteixen un estat d'igualtat respecte al professor. Aquesta dignitat primera li servirà per adquirir conciència dels seus drets i alliberar-se gràcies a l'educació, basada en la pràctica i en les necessitats quotidianes (teoria relacionada amb l'aprenentatge significatiu). Va criticar el concepte de "tabula rasa" segons el qual els aprenents estaven buits mentalment, ja que l'aprenentatge és un procés dual, on tots aporten i on no es parteix de zero, ja que la vida ha proporcionat els primers coneixements que seran la base de tots els posteriors.

Contra l'educació bancària, la que dóna crèdits com els bancs.
L'educació alliberadora destapa problemes, desmitifica la realitat, posa en el matex bàndol educador i educand.
L'educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l'altra.

Alfabetització. Univers vocabular. Descomposició sil·làbica.
Un mètode d'alfabetització important és el de Paulo Freire, que utilitza materials extrets de la vida quotidiana amb un objectiu de conscienciació política de la població.



Algunes frases cèlebres sobre l'educació

   1. És necessari desenvolupar una pedagogia de la pregunta. Sempre estem escoltant una pedagogia de la resposta. Els professors contesten a preguntes que els estudiants no han fet
   2. La meva visió de l'alfabetització va més enllà del ba, be, bi, bo, bu. Perquè implica una comprensió crítica de la realitat social, política i econòmica en la qual està l'alfabetitzat
   3. Ensenyar exigeix respecte als sabers dels educandos
   4. Ensenyar exigeix la corporització de les paraules "per l'exemple"
   5. Ensenyar exigeix respecte a l'autonomia del ser de l'educant
   6. Ensenyar exigeix seguretat, capacitat professional i generositat
   7. Ensenyar exigeix saber escoltar
   8. Ensenyar no és transferir coneixement
   9. Ningú és, si es prohibeix que uns altres siguin
  10. La Pedagogia de l'oprimit, deixa de ser de l'oprimit i pansa a ser la pedagogia dels homes en procés de permanent alliberament

Paulo Freire pensa que l’alfabetització és la millor manera de ser lliberat, penso que té molta raó, hi ha molta gent al món que no sap llegir ni escriure, la qual cosa fa que necessitin ajuda fins i tot en accions tan quotidianes com llegir una carta del banc. Si aquestes persones que no han pogut aprendre a llegir i escriure, ho poguessin fer, serien molt més lliures ja que no necessitarien cap ajut per llegir res.

PEDAGOGIA CRÍTICA

HENRY GIROUX

Teachers as Intellectuals, 1988. Los profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje, 1990
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999.
Els estudis culturals.

MICHAEL APPLE:

 Ideology and curriculum.
El currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolir el control de les nostres vides.

BASIL BERSTEIN:

Constata la relació entre classe social, llenguatge i educació, codis lingüístic.

Tema 5: METODOLOGIA SISTÈMICA I TECNIFICACIÓ DE L’EDUCACIÓ.


Mètodes que analitzin l’educació en forma de sistemes.
Teoria General de sistemes :
Ludwing von Bratalanffy (bioleg, filosofia, art): General System Theory.
Fundations. Developement, 1937 a 1969.

Sistemes dinàmics regulars ( de l’organisme vital a la màquina)
Analitzar la realitat no només de l’organisme viu sinó també de la maquina com a sistema. (sistema nerviós i circulatori). Ex: sistema de calefacció, elements; caldera, motor, flama que escalfa, entrada d’oxigen, radiadors, etc. Energies que intervenen; gas ciutat o natural, aigua, font d’electricitat, tot això forma un sistema.
Sistema és que tot el conjunt funciona, cada part fa la seva acció i funciona. Unitat de funcionament per produir un resultat.
Estructuració i funció...funció i estructura
Sistema, aparell, òrgan.

En el cas de l’educació finalitat, objectius, relacions.
Les finalitats són més filosòfiques, més abstractes, teories que volem arribar a portar a la pràctica. Saber llengües, saber música, coneixements en social, (objectius). Les relacions que s’estableixen entre objectius, finalitats i objectius.
S’ha de seguir una metodologia múltiple; deduccions, experimentació (quan algunes variables les podem moure voluntàriament), analogia (quan fem una comparació per que es pugui entendre millor el concepte).
El tot es mes que la suma de les parts, particularment en els organismes vitals.
  • Isomorfisme:  (homeomorfic en les cultures . Raimnon Panikkar) veu en les religions aspectes que es pensen que són diferents però tenen moltes similituds (festes que es celebren diferents dies però tenen la mateixa importància que les de una altra religió) fa la mateixa funció, aplegar a la família.
  • Analogia: comparació. Expressa una comparació o relació entre diverses raons o conceptes abstractes, apreciant i assenyalant característiques generals i particulars, generant conductes o raonaments basant-se en l’existència de les seves semblances.
  • Teoria general:  esquema.


CIBERNÈTICA I EDUCACIÓ

Norbert Wiener ( matemàtic, zoologia, filosofia): Cybernetics or Control and Communication in the Animal and the Machin, 1948.

  • Procés de regulació.....optimització
  • Orgànic.....mecànic à  fa la comparació i veu que als sistemes hi ha uns mecanismes que regulen i que també tenen les maquines.
  • Ciencia? Tecnologia?praxiologia?-> Què és la cibernètica, és una mica de tot, en els humans analitza els sistemes orgànics mentre que a les màquines el seu funcionament de cada peça..
És una ciència interdisciplinària que tracta dels sistemes de control i de comunicació. La paraula cibernètica prové del grec i significa “art de pilotar un navili”, encara que Plató la va utilitzar en la República amb el significat de “art de dirigir als homes” o “art de governar”.
Wiener va popularitzar les implicacions socials de la cibernètica, en establir analogies entre els sistemes automàtics com una màquina de vapor i les institucions humanes en la seva obra Cibernètica i societat.

  • Es centra en: informació-control-regulació- Comunicació (mecànica que informa de manera dirigida).
  • Entropia (tendència al desordre).....negentropia (organitzar la informació).
Teoria matemàtica de la informació de Claude Shannon (1949).

Tractament  quantitatiu i tecnològic, de la pedagogia: Sí, sense voler funcionem així, sense saber-ho, sense deixar de banda la consciencia, la subjectivitat la creativitat.

Optimització dels sistemes: trobar un punt d’equilibri dinàmic, per poder seguir avançant...homeostasi orgànica (del cos, com canvia per exemple les pulsacions, si fas un gran esforç es pot accelerar, aspectes que poden ser corregits externament.
  • Fedbefore (anticipació, projecció).
  • Fedback (revisió, ajustament).

Cibernètica i educació (esquema)





TECNOLOGIA EDUCATIVA I MESURA DE L’EFICÀCIA.
RALPH TYLER:
1930: avaluació educativa com a mesura de resultats. Desprès de la segona guerra mundial els americans van contribuir a alliberar Europa, però al mateix temps les empreses subministren, venen, els seus productes, i desprès de la guerra també venien a ajudar a reconstruir, amb els seus productes.
1942: avaluació del currículum> entre objectius i resultats. A estats units tenien un país on anaven molt a l’escola però no tenien uns bons resultats. Entren a fer el currículum, que ensenyem, que volem ensenyar, objectius i en que grau ho hem complert.
Expansió de l’educació sense resultats millors (1950).
Lee J. Cronbach, 1963 avaluació per millorar el currículum.
A partir de 1970 una sèrie de gent es professionalitzen en l’avaluació: Scriven, Stake, Stuffebeam.
Es crea el comitè conjunt per unes avaluacions de l’educació estendards. Es reunien professors d’universitat per crear uns estendards conjunts de l’avaluació dels centres.

Control de la despesa pública. Obsessió per l’eficàcia, resultats (pels bons resultats).

LA INSTRUCCIO PROGRAMADA.
Cada alumne pot anar al seu ritme individual gracies a la maquina. No es fan exàmens fan proves que avaluen ells mateixos, identificar la prova i l’exercici. Immediat resultat o correcció. Es una educació d’instrucció, problemes, textos, no es pot ensenyar a escriure o redactar d’aquesta manera com ha la educació programada.  Hi ha determinades coses que no es poden fer amb aquesta educació programada, serveix per coses d’instrucció, aprenentatges repetitius. Poder modificar el nivell de dificultat, per que els nens ho puguin fer bé.

TAXONOMIA DELS OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ.
Benjamin S. Bloom (1950). Dos professors que s’uneixen per treballar junts.
Àmbit del coneixement.
Programar l’ensenyament per objectius clars i avaluables:
·         Coneixement: recordar, identificar, localitzar.
·         Comprensió: entendre, interpretar. (Saber interpretar-ho)
·         Aplicació: tècnica, saber fer, realitzar.
·         Anàlisi: descomposar el que es complex en parts, elements.
·         Síntesi: reintegrar elements que formen part d’una estructura.
·         Avaluació: indicadors clars per a comprovar l’aprenentatge.

TEORIA DE LA CLASSIFICACIÓ DE LA TAXONOMIA

La taxonomia cognitiva es basa en la idea que les operacions cognitives poden classificar-se en sis nivells de complexitat creixent[2] El que té de taxonòmica aquesta teoria, és que cada nivell depèn de la capacitat de l'alumne per exercir-se en el nivell o els nivells precedents. Per exemple, la capacitat d'avaluar – el nivell més alt de la taxonomia cognitiva – es basa en el cas que l'estudiant, per ser capaç d'avaluar, ha de disposar de la informació necessària, comprendre aquesta informació, ser capaç d'aplicar-la, d'analitzar-la, de sintetitzar-la i, finalment, d'avaluar-la. La taxonomia no és un mer esquema de classificació, sinó un intent d'ordenar jeràrquicament els processos cognitius.[1]

Quan va enfocar molta de la seva investigació sobre l'estudi d'objectius educatius i, va proposar en última instància que qualsevol tasca donada afavoreix un de tres dominis psicològics: cognoscitiu, afectiu, o psicomotor. El domini cognoscitiu s'ocupa de la nostra capacitat de processar i d'utilitzar (com a mesura) la informació d'una manera significativa. El domini afectiu es refereix a les actituds i a les sensacions que resulten el procés d'aprenentatge. Passat, el domini psicomotor implica habilitats manipulants o físiques.

Bloom va dirigir a grup de psicòlegs a la Universitat de Chicago que va desenvolupar una jerarquia taxonòmica del comportament cognitiu-conduït jutjat per ser important per aprendre i la capacitadament mesurable. Per exemple, un objectiu que comença amb el verb “descriu” és mesurable solament un que comença amb el verb “entén que” no és.

La seva classificació d'objectius educatius, taxonomia d'objectius educatius, manual 1: Domini cognoscitiu (Bloom et al., 1956), domini cognoscitiu de les adreces contra els dominis psicomotores i afectius del coneixement. La classificació de la taxonomia proporciona l'estructura en la qual categoritzar objectius educacionals i el gravamen educacional. La seva taxonomia va ser dissenyada per ajudar a professors i a dissenyadors educacionals a classificar objectius i metes educacionals. La fundació de la seva taxonomia va ser basada en la idea que no tots els objectius i resultats que aprenen són iguals. Per exemple, la memorització de fets, mentre que és important, no és igual que la capacitat docta d'analitzar o d'avaluar. En absència d'un sistema de classificació (és a dir, una taxonomia), els professors i els dissenyadors educacionals poden triar, per exemple, accentuar la memorització dels fets (que fan per a una prova més fàcil) que l'accentuar un altre (i més important probable) van aprendre capacitats.

Un bon exemple de l'ús de la taxonomia de “a” d'objectius educatius està en el pla d'estudis de la escola que proporcioni per als seus professors una adaptació integrada de la taxonomia de Bloom. Segons el ministeri de la educació que són les categories taxonòmiques: Coneixement i l'entendre; Pensament; Comunicació; Ús. Cada objectiu que aprèn de el “específic”, en qualsevol curs donat, es pot classificar segons el ministeri és taxonomia. No obstant això, el ministeri d'educació ha fallat en l'educació perquè no li ha proveït als professors de mitjans confiables i sistemàtics per classificar els objectius educatius prescrits. De fet, hauria estat apropiat que el ministeri classifiqués els objectius per endavant i de tal manera eviti la confusió perquè la classificació taxonòmica no és intuïtiva. Per tant, mentre que la floració la taxonomia és vàlida en la teoria, pugues no tenir sentit en l'etapa de la posada en pràctica.

INTRODUCCIÓ A ESPAÑA:
Finalitats, objectius: generals, específics, operatius, finals (1970).
Avaluació: inicial o diagnòstica, continua o formativa, final o sumativa (1980).
Continguts: conceptuals, procedimentals, actitudinals-habituacions (1990).
Nord- Amèrica anys 1950:
Investigacions universitàries.
Entra un plantejament tecnològic de l’educació a Nord- Amèrica.
Pedagogia per objectius....

TAXONOMIA DELS OBJECTIUS DE L'EDUCACIÓ

La taxonomia dels objectius educacionals, també popularitzada com taxonomia de Bloom, és una estructura d'organització jeràrquica d'objectius educacionals. Va ser resultat del treball d'una comissió multidisciplinar d'especialistes de diverses universitats d'Estats Units d'Amèrica|EUA]], liderada per Benjamin S. Bloom, en la dècada de 1950. La classificació proposada per Bloom va dividir les possibilitats d'aprenentatge en tres grans dominis:

- el cognitiu, comprenent l'aprenentatge intel·lectual;

- el afectiu, comprenent els aspectes de sensibilització i graduació de valors;

- el psicomotor, comprenent les habilitats d'execució de tasques que emboliquen l'organisme muscular.

Cada un d'aquests dominis ha diversos nivells de profunditat d'aprenentatge. Per això la classificació de Bloom és denominada jerarquia: cada nivell és més complex i més específic que l'anterior. El tercer domini no va ser acabat, i només el primer va ser implementat en la seva totalitat.

 DAVID R. KRATHWOHL (1960)
 àmbit de l'afectivitat

·         Recepció: consciència, predisposició, atenció selectiva
·         Resposta: acceptació, predisposició, satisfacció
·         Valoració: acceptació del valor, preferència pel valor, lliurament.
·         Organització: conceptualització, organització sistema de valors.
·         Caracterització conjunt e valors: perspectiva generalitzada, caracterització.

LA FORMACIÓ TECNOLÒGICA DELS MESTRES

·         Pensament sistèmic
·         Precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada
·         Programar les actuacions. seguir el procés tecnològic
·         Finalitat i objectius previs i no perdre'ls de vista
·         Avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats
·         Avaluar: segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre

jueves, 4 de noviembre de 2010

Tema 4: CONEIXEMENT CIENTÍFIC DE L’EDUCACIÓ I SISTEMES PEDAGÒGICS.


EUROPA ANY 1930:
PENSMENT I PRÀCTIQUES.
EFERVECENCIA DEL PENSAMENT

ÉDOUARD CLEPARÈDE.
Psychologie de l'enfant et pédagogie expérimentale, 1909
L’éducation fonctionnelle, 1931

Institut des Sciences de l'Éducation
Jean-Jacques Rousseau, 1912 (Genève)

La inteligencia és una necessitat biològica que s’ha d’aprendre. Capacitat de resoldre amb el pensament, buscar solucions a problemes nous.

Psicòleg coneixement científic de l'infant o educand.
Ciència condicionant de l'educació (saber el seu entorn social,...).

Psicopedagog : coneixement i principis d’intervenció, va més enllà de conèixer a l’infant.

El seu principal camp d’acció ha estat el desenvolupament de la psicopedagogia.
Se’l pot considerar com n divulgador i sistematitzador de les modernes ciències de l’educació
Els seus principis han originat una teoria funcional de l’educació que es tradueix a la pràctica en l’activitat escolar basada en les necessitats de l’infant.

HENRI WALLON
Filòsof, metge, escriptor, polític, dir. École Hauts Études
De l'acte a la pensée, 1942
Les origines de la pensée chez l'enfant, 1945

La consciència es construeix socialment, és intel·ligència criada en l'afectivitat
L'humà ser biològic i social, sense dualisme.
S'ha d'estudiar amb visió integral, no fragmentada.

Estadis de maduració
Impulsiu: motriu reflex
Emocional: simbiosi amb l'entorn
Sensorial-motor: interaccó amb objectes i espai
Projectiu i executant
Personalisme. Consciència del jo
Personalitat polivalent
Adolescència, en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors

Investigà els aspectes genètics de la conducta estudiant el desenvolupament dels infants, amb idees i conclusions divergents en relació amb Piaget.
Tingué una intervenció decisiva en el Projecte Langevin-Wallo, projecte que, en línia de d’humanisme occidental amb influències marxistes, intentava fer efectiva la igualtat d’oportunitats per a l’accés a tots els graus de l’ensenyament, però que, gestat durant l’època de la resistència francesa enfront els nazis, no es va poder aprovar un cop acabada la segona guerra mundial per l’oposició dels partits polítics conservadors.

LEV SEMIANOVITX VIGOTSKI
Jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic
Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors.
Pensament i llenguatge, 1934

El desenvolupament humà és possible per interacció social.
La consciència és construcció social.
El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment.
Intercanvis socials amb símbols i signes (distingir).
Llei: doble processos interpsicològics i intrapsicològics

Constructivisme. 
En pedagogia, es denomina constructivisme a un corrent que afirma que el coneixement de totes les coses és un procés mental de l'indivisu, que es desenvolupa de manera interna conforme l'individu obté la informació i interactua amb el seu entorn.
Zona de desenvolupament pròxim. Aquells coneixements que estan més a prop del que ja té adquirit.
La zona de desenvolupament pròxim es refereix la diferència entre que un infant és capaç de fer, amb l’ajuda d’un adult, i el que és capaç de fer tot sol. La idea d’assistir i assessorar, l’aprenentatge és el que es coneix com a andamiatge.
Quan un nen treballa sol en un problema o tasca, s’anomena nivell de desenvolupament real. El nivell de desenvolupament potencial es refereix al que són capaços de dur a terme quan un adult, persona que té més experiència que ells, els condueix o ajuda.
També ens presenta un procés anomenat interiorització, que descriu com les activitats socials dels nens es desenvolupen per convertir-se en activitats mentals. Quan els nens parlen i participen amb els seus pares, professors, i semblants, comencen a interioritzar i a processar nova informació.

Precursor de la Neuropsicologia (la va seguir A. Luria; avui A. Damasio)
Constructor de la psicologia científica: finalitat la construcció de la nova societat.

JEAN PIAGET
Biòleg, filòsof, dedicat a la psicogenètica
Dir. Institut Jean-Jacques Rousseau
La représentation du monde chez l'enfant, 1921
Le jugement moral chez l'enfant, 1934
Introduction à l'épistémologie génétique, 1950
Psychologie et pédagogie, 1069

Lògica de l'acció prèvia al llenguatge
Interrelació amb el mitjà per asimilació-acomodació
  • ·         Assimilació: consisteix en la incorporació d’elements externs a l’estructura mental de la persona.
  • ·         Acomodació: és la reorganització dels elements de l’estrutura, després que s’hagi produït una assimilació.
Introducció de l'EPISTEMOLOGIA GENÈTICA

Estadis evolutius
  • Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundàdies, terciàries
De 0 a 2 anys aproximadament: intel·ligència pràctica, sense presentació mental i sense llenguatge; és a dir, a través del moviment, de les percepcions i les accions sobre l’entorn.
L’infant pot descobrir, en un pla sensorial i motor, propietats de les coses.
Adquireix la noció de permanència d’objecte.
Formalització dels esquemes.
  • Preoperatori: joc simbòlic
De 2 a 7 anys aproximadament: intel·ligència verbal o intuïtiva, amb representació mental, que es recolza en esquemes mentals i en un sistema de conceptes.
La seva funció simbòlica es manifesta a través de la imitació diferida, de la imatge mental, del joc simbòlic, del dibuix, i finalment, es consolida amb el llenguatge.
Dins del seu pensament màgic i, encara, egocèntric pot associar fenòmens o situacions amb relacions lògiques de causa-efecte.
Com que ha adquirit el llenguatge, pot pensar l’efecte de les seves possibles accions sense necessitat de dur-les a terme; i també pot distanciar-se de situacions o problemes immediats i pensar-los en un altre moment.
  • Operacions concretes: observació, causalitat, ordenació.
De 7 a 12 anys aproximadament: surt de l’egocentrisme i això li permet tenir un pensament més objectiu i raonar d’una manera més lògica.
Pot fer operacions, però sempre deferides a una realitat concreta, a ”objectes” concrets. Aquestes operacions poden ser simples (classificar, seriar, comptar) o més complexes , com les espaciotemporals (referides a espai, temps, moviment, casualitat, geometria,etc).
  • Operacions formals: generalització, conceptualització.
De 12 a 16 anys aproximadament: és el nivell més teòric i abstracte a què pot arribar el pensament i /o raonament.
L’adolescent pot efectuar operacions formals de caràcter hipoteticoeducatiu (verificació empírica de les hipòtesi) i conceptualitzar-ne els resultats.
Gràcies a un ús dels conceptes més precís i formal, i al domini de les operacions sobre la realitat concreta, pot fer hipòtesi i raonar, no només sobre les coses reals, sinó també sobre les coses possibles.

Centre International d'Épistémologie Génétique

EDUARD SPRANGER
Filòsof, psicòleg, pedagog alemany
després del desastre de la guerra 1914-1918)
Kultur und Erziehung. Gesammelte pädagogische
Aufsätze, 1919. [Cultura i educació: teòrica i temàtica]
dimensió espiritual de la naturalesa humana
Relació entre escola i cultura
La pedagogia ha de ser humanística
Ciències de la natura: expliquen fenòmens
Ciències de l'esperit: per comprendre vivències
Pedagogia de la cultura
L'educació a través de la cultura aconsegueix
La identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió
Teoria de la personalitat (1914) segons valors/interessos. Tipus: teòric, utilitari, estètic, social, polític, religiós.

A Catalunya arriba el seu pensament a través de: Joaquin Xirau
Roura-Parella que va seguir cursos de Spranger a Berlin.

Establí una relació escola-cultura i considerava que la clau de la formació rau en l’ensenyament de les disciplines humanístiques.
Segons Spranger, el principi fonamental de l’educador ha de ser el respecte als valors humans.

RUDOLF STEINER
Escoles Waldorf

Antroposofia
Educació estètica. creació artística
Relats mítics, simbòlics, màgics
Contemplació de la natura

Cap pressa per als aprenentatges
Classe principal, dues hores, no més
Taller, art, hort...molt joc motriu a la natura

Eurítmia, instrument musical
Rituals interioritzadors, calmosos
Defugen la música enregistrada, els ordinadors

Steiner vaproposar una forma d’individualisme ètic, al qual després va afegir un component més explícitament espiritual. Va derivar en la seva visió epistemològica del món de Johan Wolfgang von Goethe, segons la qual el pensament és un òrgan de percepció de la matixa manera que l’ull o l’oïda. De la mateixa manera que l’ull percep colors i l’oïda sons, així el pensament percep idees.
Una de les definicions que Steiner fa de la seva filosofia és la següent:
<<L’antroposofia és un camí de coneixemnt que voldria conduir l’espiritual en l’home a l’espiritual en l’univers. Poden ser antropòsofs que sentin determinades qüestions sobre l’essència de l’home i del món com una necessitat tan vital com la que se sent auqn tenim gana i set>>

GEORG KERSCHENSTEINER (MÜNCHEN)
Professor matemàtiques i física, dr. en ciències

Begriff der Arbeitsschule, 1912. Escola del Treball
Theorie der Bildung, 1926. Teoria de la formació

Educació espiritual i amb sentit; cultura personal
Educació social, Educació cívica/treball
l'educador ha de transmetre emoció


Direcció d'una escola del treball per a adolescents,
joves aprenents.
La Formacio Professional ha seguit tenint una gran importància a Deutschland.
El Dr. Mira i López va introduir l'orientació professional a l'Escola del Treball (1919) de la Mancomunitat de Catalunya.

Influenciat per Pestalozzi i Dewey, propugnava l’escola del treball que per mitjà de l’activitat física i mental desenvolupa la personalitat i facilita la sociabilització de l’alumne, per tal de superar el verbalisme i el memorisme de l’escola tradicional.

ANTON S. MAKARENKO
Professor
Centre per a delinqüent juvenils, orfes.
El poema pedagògic, 1926
Les banderes a les torres

Granja Gorki, 1921
Producció i treball cooperatiu.
Gestió del dia dia pels propis joves.

Impacte emocional d'una pallisa
en un context d'acceptació dels joves interns
que van canviar radicalment el seu comportament.

Va comprendre que per educar no només li feia falta tenir uns grans coneixements i ser un bon professor, sinó també comprendre les peculiaritats de la vida de cada estudiant, tenir en compte les seves característiques personals per poder influir en ells.

CÉLESTIN FREINET ET ÉLISE
Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals:
Text lliure, llibre de la vida, imprempta escolar,
Fotografia i cinema, ràdio i electròfon,
Màquines d’instrucció,
Pla de treball setmanal, correspondència escolar,
Els mètodes naturals, biblioteca de treball,
Fitxers de treball individual.

Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial.És el model que encara estem cercant per incorporar internet... i ja el teniem.

Ideà una pedagogia rigorosa basada en tècniques innovadores: pla de treball, producció de textos lliures, impressió, individualització de la feina, enquestes i conferències, tallers d’expressió-creació, correspondència entre escoles, educció corporal, reunions cooperatives... va experimentar la seva concepció pedagògica mitjançant la fundació d’una escola Vence. Élise Freinet, la seva esposa, és la iniciadora de l’art infantil.

Al mestre li cal actitud investigadora.
La renovació pedagògica es va fer amb la pràctica reflexionada personalment, analitzada amb col·legues, també estudiant les aportacions dels investigadors (Pedagogia experiemental: Lay, Meumann, Buyse).

Hi ha d'haver investigadors però cal que, sobre una realitat concreta, cada mestre tingui actitud investigadora davant de cada alumne per ajudar-lo a superar dificultats en l'aprenentatge. La pedagogia té una part empírica.

L’infant salvatge
El dr. Itard que programa la seva intervenció amb l'infant salvatge per a desenvolupar socialització i llenguatge és un clar exemple, molt ben interpretat pel mateix Truffaut director del film L'Enfant sauvage.
Observant aquesta part del vídeo de l’Infant Salvatge, puc arribar a la conclusió de que tot ésser humà és social. Aquest nen es va criar a l’aire lliure, a un bosc amb una camada de llops, els llops són uns animals bastant sociables ja que sempre estan en família.
Quan el nen arriba a casa d’aquest doctor, és salvatge, no es sap comportar, ni comunicar ni relacionar-se amb altres humans, però poc a poc el doctor l’ajuda a introduir-se en aquest món, en uns quants mesos ha aconseguit que el nen es relacioni, que aprengui certes conductes com per exemple, menjar correctament del plat, aprèn els noms de certs objectes i els porta quan se’ls demana.
La part que més ma emocionat o ma fet pensar, a sigut quan el doctor fa una proba al nen per veure si sap si ho està fent bé i si te sentiments en front això, fa l’exercici bé però el doctor li diu que està malament i que el tancarà a l’habitació fosca, i és quan el nen es revela i podem veure que sap perfectament que allò que ha fet estava bé i veu que és una injustícia que el castiguin.
Ell s’escapa perquè troba a faltar veure l’aigua del riu i veure les estrelles com ho feia abans, però torna a casa del doctor, perquè com tots sabem, som essers social que necessitem a persones com nosaltres per relacionar-nos, socialitzar-nos i desenvolupar-nos correctament.