Tema 7 segona part

PEDAGOGIA NARRATIVA. D'HOMER A TOLSTOI:

KIERAN EGAN

Professor de ciències i d'educació                        

Imagination in teaching and learning: ages 8 to 15, 1989

The Educated Mind: How Cognitive Tools Shape Our Understanding, 1997 Mentes educadas (Paidós)Introduir les narracions en l'ensenyament de les ciències.

La seva teoria:

Les aportacions que realitza aquest autor procedeixen fundamentalment de la pràctica psicològica i dels estudis que l’antropologia cultural ha realitzat sobre les formes de compressió dels pobles àgrafs.

Kieran Egan critica els principis en que es basa la didàctica en l’escola primària, segons la qual els nens només aprenen si es procedeix d’allò concret a allò abstracte, del conegut al desconegut, del senzill al complex, i de la manipulació a la conceptualització simbòlica. Aquests plantejaments obliden les eines fonamentals amb les que conten els nens per atribuir significats a la seva experiència i a la nova informació que reben: la imaginació i la fantasia.

Actualment la majoria d’autors afirmen que els nens aprenen a partir del que ja saben. Per tant, quan els nens arriben a classe, són capaços de produir imatges mentals i coneixen a la perfecció uns coneixements abstractes com són el bé i el mal, la veritat i la mentida, etc. Tant aquestes imatges mentals com els seus coneixements abstractes permeten que el petit a la seva imaginació els animals parlin, tot i saber que realment això no és així.

Per aquest fet no podem afirmar que els petits aprenen d’allò concret a allò abstracte, ja que utilitzen aquestes eines per aprendre sobre coses que passen al seu voltant i de la seva experiència.

Tres velles idees: socialització (Homer), veritat (Platon), Naturalisme (Rousseau) i una idea nova: recapitulació (Vigostski)

Kieran Egan pensa que les tres idees velles no es poden fer conjuntament, que són oposades o contradictòries, però jo penso tot el contrari, les tres idees poden ser complementaries unes de les altres, ja que totes tres són necessàries a l’educació i es segueixen les unes a les altres.

Comprensió al llarg de la vida:

mítica

romàntica

filosòfica

irònica i somàtica

LA CIUTAT EDUCADORA. EDGAR FAURE I UNESCO

Appendre à être/Learning to be/Aprendre a ser, 1973

Revisió molt mesurada del passat de l'educació a escala Terra.

Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia.

Televisió, telecomunicacions, ordinador, anàlisi de sistemes(1973)

Humanisme científic i compromís social.

Cap a la ciutat educativa

Va ser una recapitulació de la  renovació pedagògica de l'Escola Activa i una prospectiva de l'Escola de la societat telecomunicada.

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I TECNOLOGIA DIGITAL A L'AULA

Es dóna més atenció a tecnologia que a la pedagogia.

Noves tecnologies

Vells mètodes d'ensenyar

En equipament tecnològic les escoles són les darreres.

                                                                            EDUCAT 1x1

El Projecte eduCAT1x1 té com a objectiu integrar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els centres educatius.

Aquest projecte, que es va iniciar el curs 2009-2010 en els instituts d'educació secundària, té en compte l'ús d'un ordinador portàtil per part de cada alumne o alumna i la transformació de les actuals aules en “aules digitals”, amb accés a Internet i a continguts i recursos educatius en format digital. EduCAT1x1, tot i tenir la seva pròpia estratègia, aprofita els recursos que el Ministeri d'Educació posa a disposició de les comunitats autònomes mitjançant el projecte d'àmbit estatal "Escuela 2.0".

Font:

http://www20.gencat.cat/portal/site/msi-dgac/menuitem.e045213d896fc73484276c10b0c0e1a0/?vgnextoid=641f8f93b8bea210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=641f8f93b8bea210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

L'aprenentatge de les TIC és instruccional. Massa cursos perduts; falten equips multi professionals a les escoles.

Hi ha massa interessos econòmics pel mig.

Les tecnologies de la informació i la comunicació i el gran desenvolupament que van patir durant la segona meitat del segle passat unit a un procés d'actualització contínua, s'han anat introduint en tots els àmbits de la nostra vida diària, incloent l'educatiu, i donant lloc a allò que anomenem Societat de la Informació i el Coneixement. Això ens porta a una situació inèdita dins la qual la revolució de les tecnologies afecta directament al nucli dels processos educatius.

Aspectes positius en les noves aportacions tecnològiques en el camp educatiu:

• Infinitat de recursos educatius.
• L'alumne s'implica activament, aprendre interactivament és motivador i enriquidor.
• Autoregulació: l'alumne pot veure la seva pròpia puntuació i millorar-la (assaig/error=aprenentatge)
• Visualització de la teoria en exemples pràctics, crec que el que es veu es compren i memoritza millor.
• Accessibilitat per les zones rurals
• Accessibilitat pels disminuïts
• La immediatesa en la comunicació i l'accés als continguts
• Ofereix una formació continuada pels adults amb la formació a distància, pels horaris o distàncies no sempre es pot seguir estudiant a no ser que sigui gràcies a aquestes noves tecnologies
• El llibre digital possiblement resultarà més econòmic que els llibres de paper.

Aspectes negatius:

• Problemes de infraestructures de connectivitat (la xarxa no arriba a tot arreu ni funciona a tot arreu correctament).
• Insuficient garantia en fiabilitat de les fonts informatives.
• Pobre oferta editorial i falsa creació de continguts (simple escanejat del que ja existeix).
• Degut al punt anterior: desmotivació de l'alumnat.
• Excés d'informació i d’estímuls.
• Mals usos: excés de distraccions, copiar continguts sense treballar-los, etc...
• Perill d’addicció als dispositius i a Internet.
• Perill d'aïllament, Internet pot ampliar-nos el món o pot fer que ens hi tanquem.
• Molts dispositius estan contínuament connectats, per la qual cosa podem perdre privacitat.