1 ordinador per cada alumne.
L’objectiu principal és que les classes magistrals no siguin com sempre, abans la informació de les classes només la tenia el professor, ara tothom pot accedir a aquesta informació.
S’ha d’introduir als alumnes en les noves tecnologies, els llibres i els ordinadors es poden complementar uns amb els altres.
Tot i que s’utilitzin les noves tecnologies en educació s’han de seguir fent activitats de buscar en diccionaris manualment, escriure i dibuixar amb full i llapis, etc.
L’escola s’adapta al món en quant als fonaments, s’adapta a les condicions per tal de projectar el màxim de desenvolupament de la persona. No s’ha de limitar a ser un aparell de reproducció, no s’ha d’adaptar per no quedar-se enrere sinó per millorar el desenvolupament dels alumnes per tal de estar al dia de la societat en la que vivim.
Recolzament familiar
Les TIC han de ser un recurs continuat.
L’ordinador ha de ser de l’alumne, no del centre.
Han de disposar de connectivitat.
Aprenentatge d’idiomes
Les noves tecnologies han de permetre:
- Conviure.
- Expressar.
- Comunicar.
Corresponsabilitat familiar
Els pares han de:
- Participar.
- Utilitzar l’equip.
Per a que hi hagi una educació de qualitat els mestres hem d’innovar. Així, seguirem sent la
figura central en el sistema d’ensenyança.
Educar la Mirada Jornades d'Educació en Comunicació
Per sisè any consecutiu AulaMèdia organitza les Jornades d’Educació en Comunicació, aquesta vegada amb el títol Educar la Mirada.
A la societat del Segle XXI en què vivim, es necessària una consciència social davant els mitjans de comunicació, una alfabetització mediàtica de la societat que doti a la ciutadania d’una mirada crítica davant les pantalles.
Durant tres dies, les Jornades Educar la Mirada volen reflexionar sobre la necessitat d’una Educació en Comunicació universal per a tot l’alumnat, que eduqui en les eines, en els llenguatges i –sobretot- en l’anàlisi dels continguts mediàtics.
Des d’AulaMèdia volem oferir al professorat materials didàctics per concretar i implementar aquesta reflexió en l’àmbit de la Comunicació Audiovisual. En aquest sentit es presentaran els materials “Per una ciutadania crítica” i el “DVD La Publicitat”, de la col·lecció “Darrere la Pantalla”.
Durant les Jornades també es projectaran produccions escolars audiovisuals, una mostra d’allò que es fa a les aules en el camp de l’expressió i la creació audiovisual.
Cal saber mirar, expressar-se audiovisualment i analitzar els mitjans. Cal “Educar la Mirada”.
ESCOLA DEL SEGLE XXI.
Es tracta que aprenguin...
Les persones només aprenen....
Célestin Freinet et Élise
Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals: text lliure, llibre de la vida, imprempta escolar, fotografia i cinema, ràdio i electròfon, màquines d’instrucció, pla de treball setmanal, correspondència escolar, els mètodes naturals, biblioteca de treball, fitxers de treball individual.
Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial.És el model que encara estem cercant per incorporar internet... i ja el teniem. Exploremlo !
L'aportació pedagògica de Freinet, Célestin et Élise
Célestin fa pedagogia pràctica, incorpora les tècniques i aparells moderns. Estudia teoria: psicologia, sociologia. És un home de poble que contempla la vida de la natura. És un home amb compromís polític per la causa del poble i més en els moments difícils (dues guerres).
Célestin Freinet (Gars, Alps Marítims, 16 d'octubre de 1896 - 8 d'octubre de 1966) fou un pedagog francès.
Freinet ideà una pedagogia rigorosa basada en tècniques innovadores: pla de treball, producció de textos lliures, impressió, individualització de la feina, enquestes i conferències, tallers d'expressió-creació, correspondència entre escoles, educació corporal, reunions cooperatives... Va experimentar la seva concepció pedagògica mitjançant la fundació d'una escola a Vence (pública d'ençà del 1991). Élise Freinet, la seva esposa, és la iniciadora de l'art infantil.
Biografia
Freinet va néixer el 1896 al petit poble de Gars a la regió francesa dels Alps Marítims. Va estudiar a Grasse (escola primària superior) i a l'Escola normal d'ensenyants de Niça.
Conceptes clau de la pedagogia de Freinet
Freinet va concebre una pedagogia original, basada en l'expressió lliure dels infants: text lliure, dibuix lliure, correspondència interescolar, impressió i periodisme escolar, etc, a la qual ha restat associada el seu nom, tot i que ha donat origen a derivacions no sempre reconegudes pel mateix autor. Freinet pensava la pedagogia per damunt de tot en termes d'organització de la feina i de cooperació i els conceptes claus del seu pensament són els següents:
* Pedagogia del treball (pédagogie du travail): l'alumnat ha de ser encoratjat a aprendre tot creant productes i proveint serveis.
* Aprenentatge basat en investigacions (tâtonnement expérimental): Feina basada en treball en equip i en el mètode assaig - error.
* Aprenentatge cooperatiu (travail coopératif): l'alumnat ha de cooperar en el procés de producció.
* Centres d'interès (complexe d'intérêt): els punts de partida de l'aprenentatge dels infants són els seus interessos i la seva curiositat natural.
* El mètode natural (méthode naturelle): la mainada aprèn de debò emprant les seves experiències reals.
* Democràcia: els infants aprenen a assumir responsabilitats en la seva pròpia feina i vers la comunitat practicant estratègies d'organització democràtica.
Principals idees i aportacions
« “L'escola no ha de desinteressar-se de la formació moral i cívica dels xiquets i xiquetes, doncs aquesta formació no és només necessària, sinó imprescindible, ja que sense ella no pot haver una formació autènticament humana”. »
—Freinet
Va plasmar en l'escola els principis d'una educació pel treball i d'una pedagogia moderna i popular. Les seues teories i aplicacions beuen de l'Escola Nova, però adquireixen un caràcter democràtic i social.
Estipula, com base psicològica de la seua proposta educativa, la idea de “tempteig experimental”, considera que els aprenentatges s'efectuen a partir de les pròpies experiències, de la manipulació de la realitat que poden realitzar els xiquets, de l'expressió de les seues vivències, de l'organització d'un context (d'un ambient) en el qual els alumnes puguen formular i expressar les seues experiències.
Altra consideració que s'ha de contemplar és la funcionalitat del treball, crear institucions que impliquen que el treball escolar tinga un sentit, una utilitat, una funció.
Una altra de les aportacions és el principi de cooperació, el qual exigeix la creació d'un ambient en l'aula en el qual existisquen elements mediadors en la relació mestre–alumne. Cooperació entre alumnes, alumnes–mestres i entre mestres; aquesta última amb la finalitat de compartir experiències i dialogar, posant en comuna els problemes i les possibles solucions, sempre amb l'objectiu de millorar les condicions de l'escola popular.
Així l'organització de l'aula ha de contemplar la participació dels alumnes en la construcció dels seus coneixements. La construcció pràctica d'aqueix ambient educatiu es realitza per mitjà de tècniques que es caracteritzen per potenciar el treball de classe sobre la base de la lliure expressió dels xiquets en un marc de cooperació.
Altre interessant aporte: "Per això constatem tots els dies aquest efecte principal dels mètodes tradicionals: els xiquets que han après a llegir i a escriure segons aquests mètodes són certament capaços – i de vegades en un temps rècord – d'ajustar les peces soltes el maneig de les quals li ha ensenyat, i de llegir sense error les paraules i les frases que se'ls presenten. Però no enllacen aquestes lectures amb els pensaments, o els fets o els successos del que són expressió… El xiquet sap desxifrar però no sap llegir perquè no tradueix la paraula en pensament."
Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació no canvien el model escolar.
El model escolar es canvia amb pedagogia fonamentada en el coneixement de l'infant o jove amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat que articuli totes els variables en un sistema:
coherent internament, consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l'escola (no sols exàmens). Basat en estimular el gust pel coneixement i en enfortir la voluntat, deixant els controls com a seguretat última.
Hi ha escoles que es van anticipar canviant ja el model:
· École populaire de Vence (Célestin et Élise Freinet, 1932-1966) és l'escola de les tècniques modernes, diversificació a l'aula, impremta i text lliure, mètodes naturals, pla de treball individual, assemblea de classe...
· Escola l'Horitzó (Josep Oliveras i Montserrat Ballús, 1972- ....) éscola basada en organització i tècniques Freient que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.
Filosofia del Projecte
L’ensenyament de l’Escola sempre ha anat i va d’acord amb la vida de la societat, la del nen i la projecció social que es preveu. És a dir, un món ric, il·lusionant i complexe en el qual cal tenir en compte una retroalimentació continuada del nen, del seu entorn i una societat que ja és global. Treballar en aquests imprescindibles paràmetres exigeix un màxim de respecte al nen i un treball continuat i aprofundit, organitzat, no obstant, en la incertesa científica. Això exposat ho sintetitzem tot assenyalant els que considerem imprescindibles paràmetres generals, els quals són:
· Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
· La retroalimentació de cada nen.
· Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
· El seu entorn familiar i social.
· El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
· Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.
La filosofia del Projecte també exigeix una estreta relació, sempre que sigui operativa, amb universitats i escoles de fora i de casa nostra, per un enriquiment d’alumnes i professors tant en donar com en rebre. El que ens cal també és el nostre propi sistema d’I+D, a fi de poder proporcionar un millorament continuat al global de l’Escola i al particular de cada alumne.
Així doncs, en aquests moments de canvi global en tots sentits, es fa comprensible que considerem un deure l’haver de proporcionar als nostres alumnes, a més a més, uns coneixements curriculars no habituals però que la seva necessitat s’ha fet indestriable del món on vivim. Per tot plegat l’ensenyament comprensiu i personal en grup és indefugible.
Tot tenint en compte que les assignatures bàsiques es donen amb escreix, parlarem de matèries no tan habituals i també d’altres que ho són.
· Escola Súnion (Josep Costa-Pau i Magda Planella, 1974-....) pedagogia per a adolescents en grup natural d'amics, horaris i agrupacions segons activitat, àudiovisuals, vídeo, ordinador, partocipació en tècniques i serveis...
· Escola El Martinet (Montserrat Navarro i Meritxell Bonàs,)
