Quan parlem d’una escola inclusiva, ens referim a una escola per tothom, on no s’esclou a ningú. Una escola inclusiva és una escola on podem aprendre tots junts, alumnes diferents, en un mateix centre i una mateixa aula. La inclusió escolar és un valor.
L’educació inclusive, més que un tema marginal que tracta sobre com integrar a certs estudiants a l’ensenyament convencional, representa un punt de vista que examina com transformar els sistemes educatius I altres entorns d’aprenentatge amb el fi de respondre a les necessitats a les diversitats dels estudiants.
El propòsit de l’educació inclusiva és permetre que els Mestres i estudiants es sentin còmodes davant la diversitat i la percebin no com un problema, sinó com un desafiament i una oportunitat per enriquir l’entorn de l’aprenentatge.
ELEMENTS QUE AFAVOREIXEN L’INCLUSIÓ.
El centre educatiu
* El projecte educatiu del centre ha de promoure els elements flexibles curriculars, metodològics i organitzatius per impulsar i afavorir la inclusió.
* La Comissió d'Atenció a la Diversitat (CAD) és l'òrgan responsable de dinamitzar i coordinar les actuacions i mesures que el centre es proposa per avançar en la inclusió.
* L'equip directiu planifica un conjunt d'actuacions —el pla d'acollida—- per a l'alumnat amb necessitats educatives especials que s'incorpora al centre.
L'aula
* Composició heterogènia de l'alumnat del grup classe: la diversitat a l'aula fa útil i necessari oferir rutes alternatives per a l'aprenentatge.
* Ús inclusiu dels recursos de suport a l'aula: suports i acompanyaments puntuals, amb uns objectius i una programació comuns.
* Treball col·laboratiu de l'alumnat: treball cooperatiu, grups interactius i treball per projectes.
* Plans individualitzats: per assolir determinades competències, concretades en el conjunt d'ajudes, suports i adaptacions que l'alumnat pugui necessitar.
* Professionals especialistes: per multiplicar l'eficàcia de l'ensenyament en els contextos més normalitzats quan formen part d'un conjunt d'actuacions de suport.
Recursos de suport
* Les unitats de suport a l'educació especial (USEE)
Són unitats de recursos que faciliten que l'alumnat sense autonomia pugui participar en entorns escolars ordinaris.
* Els serveis educatius: EAP, CRP, CREDA, CREDV, SEEM i SEETDiC
Ofereixen als centres assessorament pel que fa a la resposta educativa del conjunt de l'alumnat i, en particular, del que té necessitats educatives especials.
En la meva opinió, perquè hi hagi una bona inclusió, cal que els mestres rebin una bona formació, per tal de poder treballar correctament amb la diversitat de l’aula que tenen al davant. A més, tots sortim guanyant tenint una educació inclusiva, ja que poder treballar amb persones totalment diferents fa que el mestre mateix creixi com a docent i persona. El fet de tenir una educació inclusiva és molt important, perquè a més de poder treballar tots junts, podem aprendre coses uns dels altres.
EDUCACIÓ ESPECIAL
Segons la LOE (2006) actual llei Orgànica d'Educació, denomina alumnat amb necessitat específica de suport educatiu (NESE) als alumnes que requereixen una atenció educativa diferent de l'ordinària. A aquestos alumnes els divideix en tres grups:
* Alumnat amb altes capacitats intel·lectuals (AC)
Guia d'orientació per a alumnat amb altes capacitats intel·lectuals
Per primera vegada, les famílies tindran informació sobre la resposta educativa que es pot donar als seus fills i filles en l'àmbit escolar
El Departament d'Educació ha editat la Guia per a famílies d'infants i joves amb altes capacitats intel·lectuals. És la primera vegada que les famílies d'aquest col·lectiu tenen un document de referència que explica com s'atenen les necessitats d'aquest alumnat als centres educatius i dóna eines i orientacions als pares i mares per acompanyar el procés educatiu i el desenvolupament d'aquests infants.
La guia explica als pares i mares quines habilitats i actituds poden ser determinants per detectar si el fill o filla té altes capacitats intel·lectuals. Malgrat això, s'estableix l'avaluació psicopedagògica com a principal eina per detectar aquests factors, i es detalla a les famílies quins passos han de seguir dins del centre educatiu, d'acord amb el tutor i els Equips d'Assessorament Psicopedagògic (EAP).
La guia inclou un directori que recull informació sobre associacions de famílies de nens amb altes capacitats, sobre entitats que ofereixen assessorament i informació a aquest col·lectiu, així com sobre les beques i ajuts als quals poden optar les famílies per tal d'atendre les necessitats educatives d'aquests infants i joves.
* Alumnat amb integració tardana en el sistema educatiu espanyol (IT)
* Alumnat que presenta necessitats educatives especials (NEE)
Penso que és molt important que els mestres sàpiguen i coneguin als alumnes que tenen davant, les seves capacitats i dificultats personals per tal de donar la millor educació possible a tots.
L’educació personalitzada és aquella en la que cada alumne va al seu ritme, es respecten les seves possibilitats , el seu desenvolupament i facilitat pels aprenentatges.
L’educació individualitzada, que és la que teòricament hi ha avui dia als centres, fa referència a que cadascú fa allò que està programat, en un temps determinat, i que els Mestres els hi ofereixen la seva ajuda per resoldre dubtes.
Necessitats educatives especials (NEE)
La LOE defineix necessitats educatives especials (NEE) com alumnes que requereixen per un període de la seva escolarització o al llarg de tota ella, determinats suports i atenció educativa específica derivades d'una discapacitat física, psíquica o trastorn greu de conducta i / o sensorial.
PEDAGOGIA TERAPÈUTICA.
Objectiu general: formar especialistes en àrees d'atenció específiques relacionades amb l'Educació Especial per a l'atenció particularitzada i per a la promoció de l'estudi i investigació. Objectius específics: Preparar per a la detecció de necessitats educatives especials en els diferents contextos. Desenvolupar estratègies de treball individual i comunitari conduents a la integració, la inclusió i el desenvolupament personal i social.
ENSENYAMENT PLURILINGÜE
Article 10
Dret i deure de conèixer les llengües oficials
1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l'ensenyament obligatori, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.
2. Els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre.
3. Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l'ensenyament d'idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de l'ensenyament i l'àmbit professional respectius.
4. El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l'exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català, ha de garantir, d'acord amb el que estableix l'article 6.2 de l'Estatut, una oferta suficient d'ensenyament del català.
Article 11
El català, llengua vehicular i d'aprenentatge
1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu.
2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d'acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.
Article 12
Llengües estrangeres
1. Els currículums aprovats pel Govern han d'incloure l'ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l'objectiu que els alumnes adquireixin les competències d'escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.
2. El projecte lingüístic ha de determinar, d'acord amb les prescripcions del Departament, quina llengua estrangera s'imparteix com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona.
3. El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres. En el primer supòsit, es requereix autorització del Departament.
Penso que el que es pretén, és que els alumnes aconsegueixin a dominar varies llengües. A Catalunya hi ha dos llengües, a pròpia de la comunitat autònoma que és el català, i la pròpia del país al que pertany que és l’español. Per començar els alumnes de Catalunya, en la gran majoria, són bilingües, ja que tenen les dos llengües, i el que es pretén amb les noves lleis és ampliar aquest coneixement sobre les llengües, que els alumnes siguin competents en llengües estrangeres com ara l’anglès, que es vol que sigui la tercera llengua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario