EDUCACIÓ ComunicActiva
La Pedagogia: és un conjunt de sabers que s'ocupen de l'educació com un fenomen típicament social i específicament humà. És, per tant, una ciència de caràcter psicosocial que té per objecte l'estudi de l'educació amb la finalitat de conèixer-la i perfeccionar-la.
Renovació pedagògica, ajustar l’acció als alumnes. La pedagogia s’ha de renovar, no canviar tot. Part de tradició i part de petits canvis en el que ja es feia.
Ordenació educativa, regulació administrativa. Ordenació educativa es el que fa l’administració, el currículum és aquest i aquesta és la normativa. La fa el govern, l’admi8inistració, mana massa.
Innovacions educatives, canvis necessaris. L’han de fer els mestres. Incorporar la nova tecnologia que ens envolta per tal d’aprofitar-ho, ensenyar a l’escola com utilitzar aquestes noves tecnologies per fer-les servir en l’educació.
Esquema proporcionat pel professor Martí Teixidó i Planes.
És un esquema molt útil, dona molt per pensar. Educació com a sistema, la pedagogia ha de veure les variables, ja que l’educació està a la societat. Aquest esquema està relacionat a l’entorn cultural personal. Entorn social, cultural, ambiental: comunicació de masses mitjans i continguts que actuen per igual sobre professor i alumnes. El professor que no estigui en els mitjans de comunicació que veuen els alumnes, no tindrà connexió amb els seus alumnes. Tot això entra en l’entorn escolar. L’ alumne actua a classe a partir d’allò que a vist o viscut, així es comportarà a classe igual que el professor. L’alumne segons com es comporti l’educador, com encaixí la informació a classe, l’influiré bé i connectaré correctament. Fora de l’àmbit escolar tindrà un entorn cultural personal.
Els dos motors del sistema: persones.
Mestre/a: unitat psicofísica social cultural, adult equilibrat: raó- pensament, emoció – sentiments. Té un cos, una ment i està en una societat. Prou raó , no excessiu,construïm pensament i prou emoció.
Alumne/a: unitat psicofísica i social cultural.. menor en procés de construcció personal: equilibri entre estabilitat – desestabilitat.
Educació emocional: voluntat d’aprendre.
A l’ escola no s’hi va només per educar la raó. La voluntat d’aprendre no és racional, està lligada amb l’emoció i els sentiments.
El catecisme tradicional catòlic deia: las facultades especificas humanas: memoria, entendimiento, voluntad. La memòria és memoritzar determinades respostes, ja que en obtenim unes altres encreuant-les. El tot de la persona es el 100%, si hi ha 40% d’intel·ligència i 30% de memòria, quant queda per la voluntat, cal tenir voluntat per aconseguir el que es vol, però també és important la memòria i la intel·ligència, s’ha de veure com complementarietat.
Pràctica reflexiva: en equip humà professional.
El que fem els professors, avui no s’és mestre, s’és d’un equip de mestres, que podem reflexionar junts, solucionar problemes, comentar les coses que hem fet a classe,etc.
Educació ComunicActiva.
L’escola de la societat de masses telecomunicada (Teixidó 1992).
És l’escola activa de 1889 /Abbotshome School, UK), de 1913 (30 punts Escola Nova de Ferrier).
Reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses.
Freinet va fer l’Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966). Feia servir tots els mitjans MAQUINARI del seu temps dissenyant el PROGRAMARI PEDAGÒGIC.
Avui
Tècniques d’Informació i Comunicació (sistemes i aparells)
Continguts de Comunicació de Masses (transmissió, inculcació)
Moda, Novetat, Noves tendències, Consum, Consumisme.
Corresponsabilitat educativa.
Família i Escola: l’educació comença des de que naixem. Tan la família com l’escola tenen la responsabilitat i el deure d’educar als petits. Moltes vegades se’ns oblida que no és únicament l’escola qui educa als infants, la família ha de ser l primer agent socialitzador que porti a terme aquesta acció. La família i l’escola han de tenir unes bases d’educació semblant, estar d’acord en com educar l’ infant i col·laborar els uns amb els altres.
I molt més
Tota la tribu, tota la ciutat: tot allò que forma part de la vida del nen, les persones que l’envolten, el barri, el país, veïns, amics, etc tots influeixen d’una manera molt significativa en l’educació d’un nen. Quan són petits tenen una gran capacitat d’imitar i repetir tot allò que veuen, i tot el que senten formarà part de la seva educació. L’educació dels nens és molt diferent depenent del seu entorn i les persones que l’envolten.
Avui, especialment mitjans de comunicació: actualment estem acostumats a veure famílies compostes per pares i mares treballadors que no poden passar el temps que els hi agradaria amb els seus fills ja que han de treballar, per això trobem tants nens que estan educats per els mitjans de comunicació. Es passen la majoria del seu temps lliure veient programes a la televisió que no corresponen a la seva edat i no són beneficiants per ells, ja que tot el que veuen o copien. El no vigilar el que veuen els nens o el que fan a l’ordinador, pot ser molt perjudicials per l’educació dels nens. Per una altra banda, els mitjans de comunicació i les noves tecnologies que majoritàriament estan a l’abast de tothom, s’estan integrant a les escoles per tal de poder treballar l’educació dels petits, la forma d’aprenentatge, d’una manera diferent a la que s’ha fet des de fa molt de temps.
Avui dia qui més educa o ensenya als nens, és la televisió i les noves tecnologies, ja que passen més temps amb aquest aparell i copien o imiten les accions que es fan per aquest mitjà de comunicació.
CARTA DE COMPROMIS EDCATIU
Article 20
Carta de compromís educatiu
1. Els centres, en el marc del que estableix el títol I i d'acord amb llurs projectes educatius, han de formular una carta de compromís educatiu, en la qual han d'expressar els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives. En la formulació de la carta participen la comunitat escolar i, particularment, els professionals de l'educació i les famílies.
2. Per mitjà de la carta de compromís educatiu s'ha de potenciar la participació de les famílies en l'educació dels fills. Les famílies s'han d'avenir a compartir els principis que inspiren la carta. El Departament ha d'impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l'elaboració de la carta, que han de respectar els drets i les llibertats de les famílies recollits a les lleis.
Capítol II
L'alumnat
Article 21
Drets dels alumnes
1. Els alumnes, com a protagonistes del procés educatiu, tenen dret a rebre una educació integral i de qualitat.
2. Els alumnes, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l'Estatut i la regulació orgànica del dret a l'educació, tenen dret a:
a) Accedir a l'educació en condicions d'equitat i gaudir d'igualtat d'oportunitats.
b) Accedir a la formació permanent.
c) Rebre una educació que n'estimuli les capacitats, en tingui en compte el ritme d'aprenentatge i n'incentivi i en valori l'esforç i el rendiment.
d) Rebre una valoració objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrés personal.
e) Ésser informats dels criteris i els procediments d'avaluació.
f) Ésser educats en la responsabilitat.
g) Gaudir d'una convivència respectuosa i pacífica, amb l'estímul permanent d'hàbits de diàleg i de cooperació.
h) Ésser educats en el discurs audiovisual.
i) Ésser atesos amb pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació.
j) Rebre una atenció especial si es troben en una situació de risc que eventualment pugui donar lloc a situacions de desemparament.
k) Participar individualment i col·lectivament en la vida del centre.
l) Reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislació vigent.
m) Rebre orientació, particularment en els àmbits educatiu i professional.
n) Gaudir de condicions saludables i d'accessibilitat en l'àmbit educatiu.
o) Gaudir de protecció social, en l'àmbit educatiu, en els casos d'infortuni familiar o accident.
No hay comentarios:
Publicar un comentario