La institució escolar és una realització pedagògica:
Bases científiques (neurociència,psicologia, sociologia), intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar) i organització comú (administració, economia, gestió de personal) en un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.
Cal que tinguem presents:
Aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX marc de la política i legislació en una societat necessitats generals dels ciutadans necessitats particulars de grups socials o d'alumnes
Tot això ho hem vist en temes anteriors.
Convé tenir un model mental clar:
Model explicatiu de l’aprenentatge com a mediació cultural.
Com hem pogut veure en altres temes d’aquest segon bloc, la observació és fonamental en la tasca del mestre, ja que a través d’aquest mètode podem conèixer millor als alumnes que tenim davant. És molt important que el mestre conegui l’entorn de l’alumne, ja que pot determinar el seu comportament. Hem de ser capaços de saber què és el que interessa als alumnes, per tal de realitzar la nostra tasca correctament i cridar l’atenció dels alumnes i motivar-los en l’educació. Cal observar els seus comportaments, el seu entorn familiar, social, cultural, i fins i tot el nivell socioeconòmic, ja que tot això ens indicarà com és la persona que tenim davant, les seves possibilitats, facilitats i interessos, per encaminar la seva educació.
Hem de saber comprendre i tenir empatia amb els alumnes, cal tenir una bona relació a l’aula, per això els mestres també tenim la tasca de interessar-nos per tot allò que fan fora l’escola, ja siguin activitats extraescolars, els programes que veuen a la televisió, que fan a Internet, amb qui passen el seu temps lliure, etc. Si el mestre realitza aquesta tasca correctament, pot aconseguir un bon clima a l’aula, i d’aquesta manera serà molt més fàcil i relaxada l’activitat d’adquirir coneixements i evolucionar com a persones.
Les comunitats educatives són un projecte de transformació social, educativa i cultural.
Es busca la igualtat d’oportunitats i de resultats per a tothom a través de la participació de la comunitat.
Els grups interactius a l’aula formats per alumnes, mestres i pares permetrà optimitzar els recursos.
Les comunitats d’aprenentatge volen frenar el fracàs escolar
FIGUERES/SANT MIQUEL
SÒNIA FUENTES
Des de feia mesos, el CEIP Amistat de Figueres treballava per esdevenir una comunitat d’aprenentatge, capaç de traspassar els murs de l’escola i implicar el conjunt de la comunitat en l’educació dels seus alumnes. Es tracta d’un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn que té com a objectiu principal superar el fracàs escolar i treballar per assolir els màxims coneixements. “Per aconseguir- ho cal que es donin uns canvis organitzatius i pedagògics”, explica la directora del centre Joana Rodríguez.
L’escola va celebrar el primer plenari de la comunitat d’aprenentatge just abans de les vacances escolars de Setmana Santa durant la Festa del Somni i en un marc lúdic, alumnes, pares i personal del centre van explicar al públic assistent quina era l’escola que havien somiat. Alguns nens van somiar de debò i van demanar ordinadors portàtils per a tothom, una piscina climatitzada... però també van haver-hi somnis més realistes com ara tenir bus escolar, formar part d’una escola integradora, que promogui la igualtat, que lluiti perquè els seus alumnes, siguin persones preparades, amb uns valors consolidats. Tothom va tenir oportunitat d’escriure el seu somni. Posteriorment es van crear diferents comissions de treball –dedicades a l’ambientació, l’aprenentatge, les famílies i les festes i la comunicació–, que han de posar en marxa des de cadascuna d’elles els somnis de tothom en forma de projectes plausibles. Els grups han d’estar formats per representants de tota la comunitat educativa: famílies, mestres i voluntaris. Implicar les famílies i superar els problemes de convivència als centres educatius són altres objectius de les comunitats d’aprenentatge.
Filosofia de canvi.
El mateix projecte va assumir a principis del curs 2006-2007 el CEIP Vallgarriga de Sant Miquel de Fluvià i amb pocs dies de diferència tots dos centres han començat ja a aplicar aquesta filosofia de canvi que suposa “fer un pas endavant per trencar amb el fet que pares i mestres vagin per separat, el que s’ha de fer es treballar plegats i tots a la una” recalca la directora Núria Roig. En aquest centre, les comissions ja s’han reunit per treballar l’educació dels nens, l’ambientació de l’escola, l’esport, les famílies i la comunicació La transformació de les diferents escoles en comunitats d’aprenentatge suposa doncs la implicació de tota la comunitat però sobretot de les famílies.
El que es pretén en aquest sentit es trencar amb el divorci que actualment hi ha entre pares i escoles i que aquests s’impliquin en les decisions escolars, que puguin entrar a les aules, per a donar suport als mestres “per fer l’escola més nostra” comenta Rodríguez. La construcció per part de tota la comunitat d’un nou context educatiu que respongui amb qualitat a les necessitats dels nens i de les nenes sense exloure ningú és el que ha de millorar qualitativament l’aprenentatge de l’alumnat.
L’equip directiu de l’escola de Sant Miquel deixa clar que “hem de tenir tots la mateixa finalitat, que els nostres alumnes acabin l’ESO i que entrin a l’institut amb les millors condicions possibles”. Rere aquest projecte hi ha la voluntat de crear el model de societat que tots volem tenir, un somni al qual els pares han respost molt positivament.
Projecte Educatiu Institucional o Projecte Educatiu de Centre (PEC)
És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d'incloure: 1 Anàlisi de context: On som? 2 Trets d'identitat : Qui som? 3 Finalitats i grans objectius: Què pretenem? 4 Estructura organitzativa: Com ens organitzem? 5 Funcionament efectiu: Com en va?
Programa Aprender en casa.
Lo apoya el Gobierno de Argentina. Se acepta en los USA, en France. En España se identifica educación obligatoria con escolarización obligatoria. La Fiscalía persigue los casos de niños no escolarizados... pero cada vez parece más difícil.
Juegos en casa
La pantalla como lugar de juego: una colección de recursos interactivos, software y aplicaciones multimedia para aprender y divertirse en casa.
Experimentos en casa
La cocina como laboratorio, el cuarto como sala de ensayos... la casa puede convertirse en un espacio de ciencias divertido para disfrutar, experimentar y aprender en compañía de adultos.
Compartí tu propuesta. Convocatoria para docentes
Contanos cómo organizaste el trabajo durante la suspensión de clases, envianos tus contenidos o la dirección de tu sitio.
Queremos generar en Aprender en casa un espacio colaborativo para que los docentes compartan sus experiencias y socialicen sus contenidos.
Uso educativo de weblogs
Los weblogs son herramientas sencillas para publicar en internet. En el contexto de suspensión de clases puede ser una forma de comunicarse y enviar contenidos a los alumnos, más efectiva que el correo electrónico.
Parte del material ha sido tomado del curso e-learning del portal "Nuevas tendencias de aprendizaje en la red. Web 2.0". Autora: Karina Crespo
Un tutorial en video
Si querés saber cómo navegar los recursos para chicos de Aprender en casa mirá este tutorial en video. Podés encontrar juegos, propuestas de experimentos y actividades para todas las áreas y niveles.
Homeschooling (educar en casa): Una opción legítima
La presidenta de ALE y una madre de familia numerosa narran los importantes frutos de su rebelión cívica tras apostar por esta modalidad educativa, tras enfrentarse incluso la persecución penal.
REDACCIÓN HO.- El análisis sobre la situación de la educación en España dentro del Congreso de Jóvenes de HO ha se ha detenido en la modalidad de la educación en casa, conocido internacionalmente como elhomeschooling. Si bien reconocida y afianzada en la mayor parte del mundo occidental, en nuestro país ha legado a convertirse incluso en motivo de persecución penal de los padres que, ejercitando su libertad y su derecho como primeros educadores, han optado por esta modalidad educativa para sus hijos.
Una modalidad educativa que ha defendido en primer lugar Azucena Caballero, presidenta de la Asociación por la Libre Educación (ALE), quien ha presentado la educación desde casa como "una alternativa legítima a la escuela tradicional, que conforma un movimiento muy plural y diverso en función de las diversas causas que mueven a los padres a elegir esta opción -motivos ideológicos, pedagógicos, hijos con casos de fracaso escolar o acoso escolar...-, pero teniendo en común que todos parten de la consciencia de su responsabilidad de primeros educadores en su calidad de padres".
¿Es legal en España el educar en casa?
A. Caballero
Caballero responde a esta cuestión con un sí rotundo. Primero, porque es un derecho recogido en la Constitución, en su artículo 27, al amparar la libertad de enseñanza y el derecho preferente de los padres a elegir la educación para sus hijos, así como por otros textos legales, como la Carta de Derechos Fundamentales de la Unión Europea y la Declaración Universal de Derechos Humanos.
"En la educación en casa el aprendizaje no está separado de la vida, el hogar se convierte en un reflejo de la sociedad como núcleo suyo que es, en centro que une lo educativo, lo lúdico, lo gastronómico... para conformar un estilo de educación que permite mejorar los ritmos de aprendizaje y las necesidades diferenciadas de cada niño gracias a una atención más personal e individualizada, dentro de un espacio que invita a compartir y a relacionarse sin distinción de edad, al educar en un entorno".
Palabras de Caballero, indicando que en todo caso con ello no se trata de desvirtuar la educación tradicional en centros, sino de presentar la educación en casa como una alternativa legítima, cuyas ventajas o inconvenientes sopesan los padres a la hora de elegir la educación que quieren para sus hijos, decisión que debe ser respetada por la administración:
"Y es que si los padres pueden decidir por ejemplo sobre la salud de sus hijos, si en un determinado momento se les administra una determinada vacuna o no, deben tener el mismo respeto respecto a la decisión que adoptan en referencia a la educación de sus hijos, partiendo de la idea de que nadie va está más interesado por el bienestar de sus hijos que ellos mismos".
Una experiencia práctica: en defensa de un derecho pese a la persecución
Por su parte Ketty Sánchez, madre de cuatro hijos residente en el País Vasco, narró a los jóvenes su experiencia en este terreno. Su decisión les llevó a soportar incluso la persecución penal por parte de la administración, pero su lucha abrió camino para otros padres, dando aliento a la campaña en defensa del derecho de los padres, como primeros educadores, a elegir la educación en casa como opción legítima para la educación de sus hijos:
"Mi marido y yo teníamos el problema de tener cuatro hijos a los que se les asignaron plazas en dos colegios distintos, lo que nos impedía la conciliación de nuestra vida laboral y familiar: al vida se nos hacía imposible, con un horario de locos que causaba un gran estrés a los niños. Buscando información hallamos información sobre la educación en casa y sobre ALE, y empezamos a realizar contactos. En 2007 decidimos sacar a nuestros dos hijos mayores del colegio para ver como resultaba nuestra experiencia, y el resultado no pudo ser más fructífero, tanto para los conocimientos que adquirían nuestros hijos como en mejora de nuestra vida, el tener más tiempo para relacionarnos y afianzar nuestros vínculos familiares. Tanto es así, que los dos menores nos pedían constantemente que les educáramos en casa también a ellos".
Pese a los excelentes resultados obtenidos tras decidirse por elhomeschooling, avalados por Bienestar Social que hizo visitar a los pequeños y quedó asombrada, estos padres pasaron por un calvario de persecución administrativa.
Con ello empezó una batalla de estos padres por defender sus derechos, que con esfuerzo y tesón se vio recompensada por los hechos: recibieron el apoyo de HazteOir.org, que comenzó una campaña en defensa de esta modalidad educativa ante la opinión pública y las instituciones, a raíz de su caso; contaron con apotos institucionales como el del Defensor del Menor; fueron escuchados en el Parlamento vasco, donde los diputados se mostraron muy proclives a defender el reconocimiento de esta modalidad educativa...
"Al final el homeschooling debe ser contemplado sin más como una opción educativa. Debemos ser los padres quienes decidamos, entendiendo además que nadie va velar más que los propios padres, que son los que más les quieren, por el bienestar de los hijos", señalaba Ketty.
Després de llegir aquest article, penso que les famílies tenen dret a escollir l'educació dels seus fills. Pesno que aquest programa d'aprendre a casa ha de ser complementari amb l'educació de l'escola. Moltes vegades els pares tenen problemes a l'hora de portar als seus fills a les escoles, ja que en moltes ocasions tenen més d'un fill i els asignen escoles diferents, la qual cosa complica la tasca de portar-lo sa tots dos al mateix temps a llocs diferents.
Aquesta iniciativa d'aprendre a casa, penso que pot ser molt beneficiaria pels nens, ja que són els pares qui decideixen com han de ser educats, tot i que han de seguir un temari com tots els demés, i estudiar a casa comporta molts mals de caps amb l'administració i els pares, la manera en la que aprendran els seus fills. tot i que també opino que estudiar sol a casa pot ser també perjudicial pel nen, ja que no es relacionarà tant amb nens com si ho fes a l'escola, però penso que l'educació pot escollir-la la famíla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario