La llei de Catalunya Ha introduït dos coses que no són sistema escolar, que són la carta de compromís educatiu i l’educació del lleure ( casals, esplais ), que comença a ser sistema educatiu ara. A España es té una llei de sistema escolar que parla bàsicament del currículum, els objectius, etc.
L’autonomia dels centres.
Concepte teòricà que ho facin ells.
Autonomia de centres i rendiment de comptes.
Prendre tu la decisió, cada escola escull i pren les seves pròpies decisions. I després a lligat am el rendiment de comtes, explicar com van les coses al centre, cada cert temps.
Els centres educatius tenen autonomia. Poden prendre les seves pròpies decisions dintre de les normes. És una autonomia basada en la desconfiança.
Hi ha quatre àmbits d’autonomia:
- Pedagògic.
Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1). L’autonomia pedagògica permet als centres determinar en el projecte educatiu concrecions del currículum i mesures organitzatives associades (D_aut, 14).
Responsables de l’autonomia pedagògica. Correspon a la direcció de cada centre públic impulsar i liderar l’exercici de l’autonomia pedagògica. En els centres concertats, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l’exercici de l’autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo (LEC, 97.2).
- Organitzatiu.
Autonomia organitzativa. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia organitzativa per mitjà d’una estructura organitzativa pròpia i de les normes d’organització i funcionament (LEC, 98.1 i D_aut, 18). En l’exercici de l’autonomia organitzativa, els centres públics poden establir òrgans unipersonals addicionals, als quals poden assignar responsabilitats específiques (LEC, 101.1).
Responsables de l’autonomia organitzativa. En els centres públics, correspon al consell escolar aprovar les normes d’organització i funcionament (LEC, 148.3.d) i a la direcció de cada centre, d’acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables (LEC, 98.3).
En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes d’organització i funcionament (LEC, 98.4).
- De gestió de recursos humans i materials.
Autonomia de gestió. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l’autonomia comprèn la gestió de tot el personal, l’adquisició i la contractació de béns i serveis, la distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre, el manteniment de les instal·lacions, i l’obtenció de recursos econòmics i materials addicionals (LEC, 99.1).
La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral (LEC 99.3).
Avaluació dels àmbits d’autonomia. L’activitat avaluadora es concreta en modalitats d’avaluació interna, o autoavaluació, i en avaluació externa i afecta els àmbits pedagògic, de gestió i d’organització, d’acord amb les especificitats de cada centre (D_aut, 55.2).
AVALUACIÓ EDUCATIVA: SISTEMA DE VALORACIONS.
El que importa en l’avaluació no és la nota, sinó allò que et queda per sempre, aquells coneixements i aprenentatges que has adquirit en el teu procés d’educació. Tot i que normalment la gent es centre més en treure una nota per tal d’aprovar i passar de curs.
Aquesta avaluació és de forma jeràrquica, piramidal: començant per la base alumnes, grup classe, ensenyament-aprenentatge, organització, equip professional, centre educatiu.
Avaluació del centre
- Interna: és l’autoavaluació del centre, es fa des de dins.
- Externa tècnica: fa referència als inspectors, gent de fora del centre que avalua com va aquell centre.
- Social: les famílies també avaluen, donen la seva opinió de com és l’educació en el centre.
Avaluació de sistemes
Mostres, indicadors, proves estandaritzades, qüestionaris.
L’avaluació no vol dir que cadascú digui el que pensa, s’ha de fer un model o patró, com va proposar Castillejo, per mesurar l’educació, s’ha de determinar un marc d’anàlisis.
Sistema educatiu: macroanàlisis.
Centre per centre:microanàlisis.
Analitzar el procés. Aspecte legal, organitzatiu, tècnic-pedagògic, i aspecte econòmic. S’ha de valorar tot el que tingui a veure amb el centre.
Criteris d’avaluació:
- Eficàcia: resultat dels alumnes.
- Eficiència: quan una escola, encara que té pitjors resultats que unes altres escoles, ha progressat més que altres, gasta menys per obtenir els mateixos resultats.
PROVA D'AVALUACIÓ APRENENTATGES 6EP 2010.(ACTIVITAT)
Després de la posada en comú a l’aula els resultats de les gràfiques són els següents:
Prova de matemàtiques: la mitjana de l’any 2009 va ser de 78 i al 2010 va pujar a un 78,2. Respecte numeració i càlcul els resultats van millorar al 2010, mentre que en relacions i canvi i espai, forma i mesura la mitjana va baixar, la puntuació global va pujar en 2 dècimes. També torbem diferències en els resultats segons el nivell socioeconòmic de les famílies, els alumnes amb un nivell socioeconòmic més alt tenen una nota mitjana superior als alumnes amb un nivell socioeconòmic baix o mitjà. En quant a la titularitat del centre també tobem diferències de notes, la pública té una nota mitjana més baixa que la privada sostinguda amb tons públic, i alhora aquesta té una mitjana més baixa que els centres privats.
Prova de llengua catalana: la nota mitjana a baixat al 2010 respecte la de l’any 2009. En comprensió lectora s’han obtingut resultats més baixos al 2010, respecte l’expressió escrita s’ha mantingut amb els mateixos resultats. Com a la prova de matemàtiques, els resultats varien segons el nivell socioeconòmic dels alumnes, de la mateixa manera que l’anterior prova, els alumnes amb un nivell socioeconòmic alt, tenen una nota mitjana més alta que els alumnes amb nivell socioeconòmic mitjà i baix. Pel que fa a la titularitat del centre, passa el mateix, les escoles privades obtenen una millor nota mitjana que les escoles públiques o les privades amb fons públics.
Prova de llengua castellana: en aquesta matèria, els resultats del 2010 també són més baixos que els del 2009. Tant a comprensió lectora com en expressió escrita els resultats han sigut més baixos. Pel que fa al nivell socioeconòmic ens trobem amb els mateixos resultats que en les altres dos matèries, els alumnes amb un nivell socioeconòmic més alt obtenen millors resultats que els altres. Segons la titularitat del centre, l’escola privada obté uns resultats més alts que no pas la privada sostinguda amb fons públics, i aquesta té millors resultats que l’escola pública.
Prova de llengua anglesa: la nota mitjana que s’ha obtingut al 2010 ha sigut de 71.4. podem observar que els alumnes amb més nivell socioeconòmic obtenen millors resultats que els altres. Segons la titularitat del centre, podem veure que l’escola privada té la nota mitja més alta que l’escola pública i la sostinguda amb fons públics.
Prova de llengua francesa: al 2010 la mitjana obtinguda va ser de 74.5.
Prova de llengua aranesa: la mitjana va baixar al 2010 d’un 78.2 a un 70.1.
Com a conclusió, dir que hi ha més alumnes en el nivell baix, però també ha pujat el número d’alumnes que es troben al nivell alt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario