Dominant
Societats occidentals
1960-2000
Summerhill, infants en llibertat. Escola, des 1921...
ALEXANDER S. NEIL, MESTRE
Llibertat total, llevat de impedir la llibertat d'un altre. (o fer-se mal a un mateix)
Sense coaccions, llibertat d'acció. Pedagogia antiautoritària.
Principis educatius: felicitat (Rousseau), convivència (Lane), sexualitat (Reich)
Exclosa la religió. (postura radical amb la religió)
Decisions democràtiques en assemblea. (les normes es formen i organitzen conjuntament entre tots.
Defensor del poble. Tribunal.
Va ésser un pedagog escocès, el qual, després d'un breu parèntesi periodístic, començà la seua activitat docent als 31 anys.
El 1924, després d'haver treballat a Alemanya, Neill creà una comunitat terapèutica lliure, precedent de Summerhill que neix el 1927 a Leiston, a uns 100 km. al nord-est de Londres. Aquest centre es caracteritza sobretot per la llibertat que s'aconsegueix a partir de dos principis bàsics: l'autogestió i l'autocontrol.
Neill va intentar portar a la pràctica escolar les idees de Norman Lane i Wilhelm Reich.
Summerhill School
<<En la educación la única manera de proceder es colocarse al lado de los niños, lo cual significa eliminar toda forma de castigo, de temor y toda disciplina externa; quería decir también tener confianza en los niños, de modo que crecieran a su manera sin recibir presiones del exterior, excepto la del autogobierno de la comunidad. (ENS: 266).>>
LA NO-DIRECTIVITAT. Teràpia basada en el client (no el pacient).
Actitud d’escolta, és molt important, cadascú es construeix com a persona.
CARL ROGERS, psicoterapeuta
Conecta amb l’educació, s’ha d’escoltar i preguntar al nen, de forma no dirctiva.
On Becoming a person, 1961. El proceso de convertirse en persona
Autoteràpia. Cadascú fa el seu procés. Educació: procés
Educació centrada en l'alumne: fe i confiança en l'estudiant, en les seves posibilitats, en la seva capacitat d'esforç i millora.
Aprenentatge vivencial o significatiu (interès, responsabilitat, creativitat). No pot ser igual per a tots.
La relació professor-alumne, tan important.
S'ha de viure de manera plena autoconscient
...tendencia a avanzar en la dirección de la propia madurez. En un ambiente psicológico adecuado, esta tendencia puede expresarse libremente... se pone de manifiesto en la capacidad del individuo para comprender aquellos aspectos de su vida y de sí mismo que le provocan dolor o insatisfacción. (PCP: 42).
Carl Rogers fou un psicòleg clínic estatunidenc, un dels teòrics més rellevants de la no-directivitat.
Formulà la teoria sobre la "teràpia centrada en el client". Al seu entendre, el paper del psicòleg ha de ser passiu, permissiu i d'acceptació.
Proposà una educació humanística basada en l'experiència vital de l'alumne, l'objectiu de la qual és l'aprenentatge significatiu o experiencial.
LA PEDAGOGIA INSTITUCIONAL
La pedagogia institucional impulsada a França (Vázquez y Oury, 1971) va néixer de la tradició
freinetiana i proposava la teràpia de grup i el socioanàlisi; en aquesta línea de treball el significat del que succeeix a l’aula i en el centre educatiu només es pot comprendre quan es té en compte la seva dimensió institucional ja que l’inconscient del grup es manifesta en la seva organització, en el seu funcionament; van desenvolupar instruments d’“autogestió pedagògica” com per exemple les assemblees de classe. Vázquez y Oury: “es la estructura vertical lo que se pone en tela de juicio”.
M. LOBROT, G. LAPASSADE, R. LOUREAU, 1965
* perspectiva sociopolítica
Projecte Educatiu: qui som? què volem?
Autogestió. Participació i assemblea per a decidir.
Cada escola ha de ser ella mateixa, trets d’identitat, volem que l’escola sigui competitiva. Projecte educatiu. Observació dia a dia.
L’aportació de M. Lobrot (1966) rau en el concepte de la autogestió pedagògica; en aquesta, els alumnes han de definir i gestionar la seva formació, les seves relacions internes, forma de vida, etc; la formació fins ara supervisada pel professor passa a ser responsabilitat del grup en el que cada participant parteix de si mateix i dona suport a l’altre. El professor ha d’establir una relació de persona a persona, convertint-se en un “facilitador” que allibera la motivació natural a vegades amagada amb una atenció empàtica per apreciar com es presenta el procés d’aprenentatge de l’alumne.
F. OURY, A VÀSQUEZ, 1967
* orientació psicoterapèutica
Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció
Anàlisi institucional, anàlisi de la relació educativa
Aquellos que pretenden formar "seres" i no "seres para" provocan un legítimo escándalo: son tan peligrosos para el orden social como para el equilibrio colectivo de los individuos. (HPSXX: 224).
LA DESESCOLARITZACIÓ. LA MORT DE L'ESCOLA.
M. MACLUHAN: EL AULA SIN MUROS, 1964
Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura
L'escola era per a La Galaxia Gutemberg, 1969 : la impremta
IVAN ILLICH: LA SOCIEDAD DESESCOLARIZADA, 1971
La rigidesa de l'escola és inoperant. recuperar la convivencialitat. Bancs de dades d'informació (tecnologia).
El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola. Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció i formació.
L'educació universal a través de l'escolarització no és factible.
Penso que tothom té dret a aprendre, i no és just que només es pugui aprendre només a les escoles. Molta gent no està escolaritzada arreu del món, hi hauria de ver diverses maneres “d’anar a l’escola”, no només al centre específic sinó que els nens poguessin fer classe a casa o altres llocs.
EVERETT REIMER: La escuela ha muerto, 1974
L'escola actual atempta contra al salut mental, ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial de docents.
PAUL GOODMAN: La desescolarización obligatoria. 1973.
Educació sí, a l’escola i a tota la ciutat diàleg i convivència.
Estic d’acord amb la pedagogia que presenten aquests autors. Tots els nens van a l’escola amb un horari molt rígid, passen 6 hores asseguts en cadires, en silenci i el treball sempre és guiat i amb un temps determinat.
Penso que no cal estar les 6 hores dins d’una aula, quiet, i escoltant el temari que dona el professor, penso que és molt important el treball personal de cadascú i que s’ha de respectar i tenir en compte la capacitat de l’alumne que es té al davant.
Moltes vegades es donen temes molt teòrics que es podrien posar a la pràctica fent sortides, de tal manera que no només s’aprendria la teoria sinó que també la pràctica.
L'ESCOLA: APARELL DE REPRODUCCIÓ SOCIAL
P. BOURDIEU I J.C. PASSERON:
La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza, 1970.
Tota acció pedagògica (AP) es objetivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrari (AuP), de una arbitrarietad.
El treball pedagògic (TP), inculcació, produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu campus.
CH. BAUDELOT I B. ESTABLET:
La escuela capitalista en Francia, 1971. És un estudi de caràcter empíric sobre educació i treball.
L'escola no unifica. El nivell d'instrucció no depèn de la capacitat . La taxa d'escolarització correspon a la classe social. L'organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica)
Xarxes escolars: PP primària-professional i SS secundària-superior.
L'EDUCACIÓ PERSONALITZADORA
EMMANUEL MUNIER:
Manifeste du service du personnalisme, 1936
Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós)
Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el dsenvolupa- ment creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament.
L'educació: inducció externa per família i la comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal.
L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.
LOURENZO MILANI,
Capellà rector de Barbiana ésdevé un educador social. Carta a una mestra, 1967 denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un enseymanet funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar locs rellevants a la societat.
L'EDUCACIÓ PERSONALITZADORA
PAULO FREIRE:
La educación com a práctica de la llibertad, 1967.
Pedagogia del oprimido, 1970.
Dir la paraula és crear el món. Donar la paraula als oprimits.
Analfabets sí, però amb cultura. Cercles de cultura amb educador.
Alfabetització concientitzadora, (no ideologitzadora, no doctrinària)
Sortir de la consciència ingènua: reforma interior i transformació social. La modernitat i els mitjans de masses: consciència ingènua.
La consciència crítica i el diàleg per transformar el món.
Les persones aprenen mitjançant el diàleg (influït per Sòcrates) i en aquest diàleg els aprenents poden recobrar la seva dignitat, ja que comparteixen un estat d'igualtat respecte al professor. Aquesta dignitat primera li servirà per adquirir conciència dels seus drets i alliberar-se gràcies a l'educació, basada en la pràctica i en les necessitats quotidianes (teoria relacionada amb l'aprenentatge significatiu). Va criticar el concepte de "tabula rasa" segons el qual els aprenents estaven buits mentalment, ja que l'aprenentatge és un procés dual, on tots aporten i on no es parteix de zero, ja que la vida ha proporcionat els primers coneixements que seran la base de tots els posteriors.
Contra l'educació bancària, la que dóna crèdits com els bancs.
L'educació alliberadora destapa problemes, desmitifica la realitat, posa en el matex bàndol educador i educand.
L'educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l'altra.
Alfabetització. Univers vocabular. Descomposició sil·làbica.
Un mètode d'alfabetització important és el de Paulo Freire, que utilitza materials extrets de la vida quotidiana amb un objectiu de conscienciació política de la població.
Algunes frases cèlebres sobre l'educació
1. És necessari desenvolupar una pedagogia de la pregunta. Sempre estem escoltant una pedagogia de la resposta. Els professors contesten a preguntes que els estudiants no han fet
2. La meva visió de l'alfabetització va més enllà del ba, be, bi, bo, bu. Perquè implica una comprensió crítica de la realitat social, política i econòmica en la qual està l'alfabetitzat
3. Ensenyar exigeix respecte als sabers dels educandos
4. Ensenyar exigeix la corporització de les paraules "per l'exemple"
5. Ensenyar exigeix respecte a l'autonomia del ser de l'educant
6. Ensenyar exigeix seguretat, capacitat professional i generositat
7. Ensenyar exigeix saber escoltar
8. Ensenyar no és transferir coneixement
9. Ningú és, si es prohibeix que uns altres siguin
10. La Pedagogia de l'oprimit, deixa de ser de l'oprimit i pansa a ser la pedagogia dels homes en procés de permanent alliberament
Paulo Freire pensa que l’alfabetització és la millor manera de ser lliberat, penso que té molta raó, hi ha molta gent al món que no sap llegir ni escriure, la qual cosa fa que necessitin ajuda fins i tot en accions tan quotidianes com llegir una carta del banc. Si aquestes persones que no han pogut aprendre a llegir i escriure, ho poguessin fer, serien molt més lliures ja que no necessitarien cap ajut per llegir res.
PEDAGOGIA CRÍTICA
HENRY GIROUX
Teachers as Intellectuals, 1988. Los profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje, 1990
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999.
Els estudis culturals.
MICHAEL APPLE:
Ideology and curriculum.
El currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolir el control de les nostres vides.
BASIL BERSTEIN:
Constata la relació entre classe social, llenguatge i educació, codis lingüístic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario