Mètodes que analitzin l’educació en forma de sistemes.
Teoria General de sistemes :
Ludwing von Bratalanffy (bioleg, filosofia, art): General System Theory.
Fundations. Developement, 1937 a 1969.
Sistemes dinàmics regulars ( de l’organisme vital a la màquina)
Analitzar la realitat no només de l’organisme viu sinó també de la maquina com a sistema. (sistema nerviós i circulatori). Ex: sistema de calefacció, elements; caldera, motor, flama que escalfa, entrada d’oxigen, radiadors, etc. Energies que intervenen; gas ciutat o natural, aigua, font d’electricitat, tot això forma un sistema.
Sistema és que tot el conjunt funciona, cada part fa la seva acció i funciona. Unitat de funcionament per produir un resultat.
Estructuració i funció...funció i estructura
Sistema, aparell, òrgan.
En el cas de l’educació finalitat, objectius, relacions.
Les finalitats són més filosòfiques, més abstractes, teories que volem arribar a portar a la pràctica. Saber llengües, saber música, coneixements en social, (objectius). Les relacions que s’estableixen entre objectius, finalitats i objectius.
S’ha de seguir una metodologia múltiple; deduccions, experimentació (quan algunes variables les podem moure voluntàriament), analogia (quan fem una comparació per que es pugui entendre millor el concepte).
El tot es mes que la suma de les parts, particularment en els organismes vitals.
- Isomorfisme: (homeomorfic en les cultures . Raimnon Panikkar) veu en les religions aspectes que es pensen que són diferents però tenen moltes similituds (festes que es celebren diferents dies però tenen la mateixa importància que les de una altra religió) fa la mateixa funció, aplegar a la família.
- Analogia: comparació. Expressa una comparació o relació entre diverses raons o conceptes abstractes, apreciant i assenyalant característiques generals i particulars, generant conductes o raonaments basant-se en l’existència de les seves semblances.
- Teoria general: esquema.
CIBERNÈTICA I EDUCACIÓ
Norbert Wiener ( matemàtic, zoologia, filosofia): Cybernetics or Control and Communication in the Animal and the Machin, 1948.
- Procés de regulació.....optimització
- Orgànic.....mecànic à fa la comparació i veu que als sistemes hi ha uns mecanismes que regulen i que també tenen les maquines.
- Ciencia? Tecnologia?praxiologia?-> Què és la cibernètica, és una mica de tot, en els humans analitza els sistemes orgànics mentre que a les màquines el seu funcionament de cada peça..
És una ciència interdisciplinària que tracta dels sistemes de control i de comunicació. La paraula cibernètica prové del grec i significa “art de pilotar un navili”, encara que Plató la va utilitzar en la República amb el significat de “art de dirigir als homes” o “art de governar”.
Wiener va popularitzar les implicacions socials de la cibernètica, en establir analogies entre els sistemes automàtics com una màquina de vapor i les institucions humanes en la seva obra Cibernètica i societat.
- Es centra en: informació-control-regulació- Comunicació (mecànica que informa de manera dirigida).
- Entropia (tendència al desordre).....negentropia (organitzar la informació).
Teoria matemàtica de la informació de Claude Shannon (1949).
Tractament quantitatiu i tecnològic, de la pedagogia: Sí, sense voler funcionem així, sense saber-ho, sense deixar de banda la consciencia, la subjectivitat la creativitat.
Optimització dels sistemes: trobar un punt d’equilibri dinàmic, per poder seguir avançant...homeostasi orgànica (del cos, com canvia per exemple les pulsacions, si fas un gran esforç es pot accelerar, aspectes que poden ser corregits externament.
- Fedbefore (anticipació, projecció).
- Fedback (revisió, ajustament).
Cibernètica i educació (esquema)
TECNOLOGIA EDUCATIVA I MESURA DE L’EFICÀCIA.
RALPH TYLER:
1930: avaluació educativa com a mesura de resultats. Desprès de la segona guerra mundial els americans van contribuir a alliberar Europa, però al mateix temps les empreses subministren, venen, els seus productes, i desprès de la guerra també venien a ajudar a reconstruir, amb els seus productes.
1942: avaluació del currículum> entre objectius i resultats. A estats units tenien un país on anaven molt a l’escola però no tenien uns bons resultats. Entren a fer el currículum, que ensenyem, que volem ensenyar, objectius i en que grau ho hem complert.
Expansió de l’educació sense resultats millors (1950).
Lee J. Cronbach, 1963 avaluació per millorar el currículum.
A partir de 1970 una sèrie de gent es professionalitzen en l’avaluació: Scriven, Stake, Stuffebeam.
Es crea el comitè conjunt per unes avaluacions de l’educació estendards. Es reunien professors d’universitat per crear uns estendards conjunts de l’avaluació dels centres.
Control de la despesa pública. Obsessió per l’eficàcia, resultats (pels bons resultats).
LA INSTRUCCIO PROGRAMADA.
Cada alumne pot anar al seu ritme individual gracies a la maquina. No es fan exàmens fan proves que avaluen ells mateixos, identificar la prova i l’exercici. Immediat resultat o correcció. Es una educació d’instrucció, problemes, textos, no es pot ensenyar a escriure o redactar d’aquesta manera com ha la educació programada. Hi ha determinades coses que no es poden fer amb aquesta educació programada, serveix per coses d’instrucció, aprenentatges repetitius. Poder modificar el nivell de dificultat, per que els nens ho puguin fer bé.
TAXONOMIA DELS OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ.
Benjamin S. Bloom (1950). Dos professors que s’uneixen per treballar junts.
Àmbit del coneixement.
Programar l’ensenyament per objectius clars i avaluables:
· Coneixement: recordar, identificar, localitzar.
· Comprensió: entendre, interpretar. (Saber interpretar-ho)
· Aplicació: tècnica, saber fer, realitzar.
· Anàlisi: descomposar el que es complex en parts, elements.
· Síntesi: reintegrar elements que formen part d’una estructura.
· Avaluació: indicadors clars per a comprovar l’aprenentatge.
TEORIA DE LA CLASSIFICACIÓ DE LA TAXONOMIA
La taxonomia cognitiva es basa en la idea que les operacions cognitives poden classificar-se en sis nivells de complexitat creixent[2] El que té de taxonòmica aquesta teoria, és que cada nivell depèn de la capacitat de l'alumne per exercir-se en el nivell o els nivells precedents. Per exemple, la capacitat d'avaluar – el nivell més alt de la taxonomia cognitiva – es basa en el cas que l'estudiant, per ser capaç d'avaluar, ha de disposar de la informació necessària, comprendre aquesta informació, ser capaç d'aplicar-la, d'analitzar-la, de sintetitzar-la i, finalment, d'avaluar-la. La taxonomia no és un mer esquema de classificació, sinó un intent d'ordenar jeràrquicament els processos cognitius.[1]
Quan va enfocar molta de la seva investigació sobre l'estudi d'objectius educatius i, va proposar en última instància que qualsevol tasca donada afavoreix un de tres dominis psicològics: cognoscitiu, afectiu, o psicomotor. El domini cognoscitiu s'ocupa de la nostra capacitat de processar i d'utilitzar (com a mesura) la informació d'una manera significativa. El domini afectiu es refereix a les actituds i a les sensacions que resulten el procés d'aprenentatge. Passat, el domini psicomotor implica habilitats manipulants o físiques.
Bloom va dirigir a grup de psicòlegs a la Universitat de Chicago que va desenvolupar una jerarquia taxonòmica del comportament cognitiu-conduït jutjat per ser important per aprendre i la capacitadament mesurable. Per exemple, un objectiu que comença amb el verb “descriu” és mesurable solament un que comença amb el verb “entén que” no és.
La seva classificació d'objectius educatius, taxonomia d'objectius educatius, manual 1: Domini cognoscitiu (Bloom et al., 1956), domini cognoscitiu de les adreces contra els dominis psicomotores i afectius del coneixement. La classificació de la taxonomia proporciona l'estructura en la qual categoritzar objectius educacionals i el gravamen educacional. La seva taxonomia va ser dissenyada per ajudar a professors i a dissenyadors educacionals a classificar objectius i metes educacionals. La fundació de la seva taxonomia va ser basada en la idea que no tots els objectius i resultats que aprenen són iguals. Per exemple, la memorització de fets, mentre que és important, no és igual que la capacitat docta d'analitzar o d'avaluar. En absència d'un sistema de classificació (és a dir, una taxonomia), els professors i els dissenyadors educacionals poden triar, per exemple, accentuar la memorització dels fets (que fan per a una prova més fàcil) que l'accentuar un altre (i més important probable) van aprendre capacitats.
Un bon exemple de l'ús de la taxonomia de “a” d'objectius educatius està en el pla d'estudis de la escola que proporcioni per als seus professors una adaptació integrada de la taxonomia de Bloom. Segons el ministeri de la educació que són les categories taxonòmiques: Coneixement i l'entendre; Pensament; Comunicació; Ús. Cada objectiu que aprèn de el “específic”, en qualsevol curs donat, es pot classificar segons el ministeri és taxonomia. No obstant això, el ministeri d'educació ha fallat en l'educació perquè no li ha proveït als professors de mitjans confiables i sistemàtics per classificar els objectius educatius prescrits. De fet, hauria estat apropiat que el ministeri classifiqués els objectius per endavant i de tal manera eviti la confusió perquè la classificació taxonòmica no és intuïtiva. Per tant, mentre que la floració la taxonomia és vàlida en la teoria, pugues no tenir sentit en l'etapa de la posada en pràctica.
INTRODUCCIÓ A ESPAÑA:
Finalitats, objectius: generals, específics, operatius, finals (1970).
Avaluació: inicial o diagnòstica, continua o formativa, final o sumativa (1980).
Continguts: conceptuals, procedimentals, actitudinals-habituacions (1990).
Nord- Amèrica anys 1950:
Investigacions universitàries.
Entra un plantejament tecnològic de l’educació a Nord- Amèrica.
Pedagogia per objectius....
TAXONOMIA DELS OBJECTIUS DE L'EDUCACIÓ
La taxonomia dels objectius educacionals, també popularitzada com taxonomia de Bloom, és una estructura d'organització jeràrquica d'objectius educacionals. Va ser resultat del treball d'una comissió multidisciplinar d'especialistes de diverses universitats d'Estats Units d'Amèrica|EUA]], liderada per Benjamin S. Bloom, en la dècada de 1950. La classificació proposada per Bloom va dividir les possibilitats d'aprenentatge en tres grans dominis:
- el cognitiu, comprenent l'aprenentatge intel·lectual;
- el afectiu, comprenent els aspectes de sensibilització i graduació de valors;
- el psicomotor, comprenent les habilitats d'execució de tasques que emboliquen l'organisme muscular.
Cada un d'aquests dominis ha diversos nivells de profunditat d'aprenentatge. Per això la classificació de Bloom és denominada jerarquia: cada nivell és més complex i més específic que l'anterior. El tercer domini no va ser acabat, i només el primer va ser implementat en la seva totalitat.
DAVID R. KRATHWOHL (1960)
àmbit de l'afectivitat
· Recepció: consciència, predisposició, atenció selectiva
· Resposta: acceptació, predisposició, satisfacció
· Valoració: acceptació del valor, preferència pel valor, lliurament.
· Organització: conceptualització, organització sistema de valors.
· Caracterització conjunt e valors: perspectiva generalitzada, caracterització.
LA FORMACIÓ TECNOLÒGICA DELS MESTRES
· Pensament sistèmic
· Precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada
· Programar les actuacions. seguir el procés tecnològic
· Finalitat i objectius previs i no perdre'ls de vista
· Avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats
· Avaluar: segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre
No hay comentarios:
Publicar un comentario