En una societat:
Tecnològica
D’informació digital
De masses i consum
Diversitat cultural i de sentit.
ALDEA GLOBAL I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES
MARSHALL MACLUHAN: "El mitjà és el missatge"
El mitjà és el missatge
Amb la famosa frase 'El mitjà és el missatge' (The Medium is The Message), pretén qüestionar el que solem entendre per mitjà i per missatge.
Així com el mitjà és entés com una extensió del cos humà, el missatge no podria ser llavors simplement reduït a 'contingut' o 'informació', perquè d'aquesta manera exclouríem algunes de les característiques més importants dels mitjans: el seu poder per a modificar el curs i funcionament de les relacions i les activitats humanes.
El aula sin muros, 1964.
No s'aprèn tot dins l'escola. S'aprèn molt per tot arreu
McLuhan és reconegut com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans de comunicació i ha passat a la posteritat com un dels grans visionaris de la societat de la informació present i futura. Durant el final dels anys 60 i principis dels 70, McLuhan va encunyar el terme "aldea global" per a descriure la interconnectivitat humana a escala global generada pels mitjans electrònics de comunicació.
La Galaxia Gutemberg, 1969.
La impremta va fer necessària la lectura. Les escoles es van crear per a ensenyar a llegir, escriure, comptar...
L'aldea global 1979.
La informació no té fronteres.
Al moment es rep una informació
a tot el planeta. També emocions.
Altra cosa és el coneixement.
ALDEA GLOBAL
És un terme encunyat pel filòsof canadenc Marshall McLuhan el 1967, al seu llibre The Medium is the Message (El Mitjà és el Missatge). Aquest concepte es refereix a la idea que a causa de la velocitat de les comunicacions tota la societat humana començaria a transformar-se, i es tornaria a l'estil de vida d'una aldea, això és, el progrés tecnològic faria que totes les persones del planeta començarien a conèixer-se els uns als altres i a intercomunicar-se de manera instantània.
Com paradigma d'Aldea global, McLuhan tria la televisió, un mitjà de comunicació de masses a nivell internacional, que en aquella època començava a ser via satèl·lit.
Història de la civilització.
Estats: tribal, destribalitzat, retribalitzat.
CONSTRUCCIONISME AMB ORDINADOR:
SEYMOUR PAPERT
És un pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programació Logo el 1968. És considerat un destacat científic cognitiu, matemàtic i educador.
Fets destacats
* Aplica les teories de Piaget per a desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona como un instrument de treball intel·lectual que permet als alumnes, sobre tot als més petits, construir els seus coneixements, resolent problemes amb els micromons de la tortuga. Logo és una tecnologia que promou el pensament lògic i matemàtic. Avui es considera el Logo la primera tecnologia interactiva d'aprenentatge i de construcció del coneixement.
* Pel seu treball amb Piaget és considerat com un dels seus més destacats deixebles.
* Creador del "Epistemology & Learning Research Group" (Grup de Recerca sobre l'Aprenentatge i l'Epistemologia) al Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT)
* Col·labora amb l'empresa LEGO en el desenvolupament d'una joguina programable en LOGO: "Lego Mindstorms".
Científic, matemàtic, educador. 4 anys amb Piaget (constructivisme) Mindstorms: children, computers, and powerful ideas Desafío a la mente. computadoras y educación, 1981 The connected family: bridging the digital generation gap: Volum 1
La familia conectada. Padres, hijos y computadoras, 1997
Creador el LOGO (tortuga), lenguatge de programació gràfic
matemàtic, lògic, topogràfic
Col·laborador amb LEGO programat
Proposta intel·ligent, interessant per
als infants.
Activitat personal i en equip.
ÚS EDUCATIU DELS MASS MEDIA
Aspectes positius
- Vehicular missatges informatius variats, suggestius, audiovisuals.
- El conjunt de les seves informacions resulta multicultural.
- Permeten comparar la manera com diversos mitjans presenten la informació sobre un tema, identificant la possible disparitat i errors en la informació que proporcionen. Amb això els alumnes desenvoluparan consciència sobre els problemes de credibilitat i de perjudicis en mitjans.
- Difonen les notícies de manera immediata.
- Proporcionen informació sobre entorns, persones i fenòmens allunyats.
- Desperten l'interès, la curiositat i la imaginació.
- Es pot utilitzar per desenvolupar l'observació en general, realitzar anàlisi, fomentar el pensament crític, assumir diferents perspectives o punts de vista (pensar possibles interpretacions), fomentar habilitats de producció (creativitat) ...
-Ensenya de manera pràctica el llenguatge audiovisual.
- Constitueixen un instrument de socialització de les persones (models d'actuació, valors ...). Connecten als estudiants amb la comunitat.
- Difonen la cultura en tots els seus aspectes (no és elitista)
- entretenen.
Aspectes negatius
- Els missatges que proporcionen són generalment parcials i incomplets.
- Les empreses mediàtiques tenen grans interessos ideològics i econòmics, que es reflecteixen en els seus productes.
- El tractament descarnat que donen a alguns temes no és educatiu.
- Moltes vegades el contingut és d'escassa qualitat, no formatiu. Presenta opcions banals, infantilitza.
- Promouen una actitud passiva, poc compromesa.
- Fragmenten i dispersen l'atenció, poden bloquejar a l'usuari
- Els seus missatges audiovisuals sedueixen als espectadors a través de les seves emocions més immediates i primitives (la sensació prima sobre la reflexió ).
- Captiven irracionalment, de vegades conreen la violència
- Proporcionen temes comuns de conversa. i debat. Faciliten que els estudiants expressin les seves opinions i demostrin o expliquin la seva visió del món.
- Modelen a les persones i no sempre mitjançant models desitjables (individualisme, competitivitat, satisfacció immediata dels instints ...).
- Tendeixen a uniformar, poden destruir valors i identitats culturals.
- Transmeten una ideologia. Constitueixen un instrument de control ideològic i polític, poden alienar.
- Ocupen temps, són adictius.
Penso que els mitjans de comunicació en certa mida no són dolents, ens ajuden i faciliten la busca d’informació, ens podem relacionar amb amics directament tan sol connectant-nos al ordinador, etc.
El problema és que tots aquest mitjans de massa són adictius, passem moltes hores davant la televisió rebent informació que moltes vegades no tenim clara ni tenim la certesa que sigui veritat. Ens creiem tot el que veiem per televisió, escoltem la ràdio o veiem a Internet, i no contrastem aquesta informació.
Tots aquests són factors que ens influeixen tant a la vida formal com a la social, deixem de banda la família per estar connectats a una xarxa social i xafardejar allò que fan altres, s’exagera l’ informació que es veu, i perdem contacte amb allò real
T5 T6 T7. Amb aquest decorat de fons no ho puc llegir bé; és molt cansat per a la vista. MTPp
ResponderEliminar